La identificació d’una cosa amb els principis que la regeixen - Sufi.cat
3867
post-template-default,single,single-post,postid-3867,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Islam és la identificació d’una cosa amb els principis que la regeixen. Subjecció

La identificació d’una cosa amb els principis que la regeixen

L’islam és un procés de comportament que consisteix en identificar, en un mateix i en la seva relació amb els altres, les forces que operen i activen. Islam és la identificació d’una cosa amb els principis que la regeixen.

Cada cos té el seu moviment i les seves influències. Tot està interconnectat. Ara bé, cada procés és únic, cada posició és singular. Islam és aquell estat que demostra que un peça sap apreciar el seu lloc en el món. Islam és reconèixer la naturalesa interna d’un cos, i harmonitzar-la en el si del procés universal. Islam és allò que es produeix quan una peça se cenyeix als principis que la regeixen, i retroba l’estabilitat que li és connatural.

L’islam és produeix quan un individu es manté subjecte a les forces que imperen en ell i, en fer-ho, demostra la seva subjecció al món que li és exterior perquè conflueix plenament amb ell. Islam és harmonia.

Procés de naturalització

Islam és una manera d’estar al món. És aprendre a mostrar´se cada cop de manera més natural, en els dos sentits de la paraula. Islam és retornar a la natura. Islam és comportar-se amb naturalitat. Islam no és un sistema de pensament o de creences. Islam és una manera d’actuar: espontània i lliure, que no indefinida, perquè la llibertat no té a veure amb l’arbitrarietat, sinó amb la plenitud de les facultats i requeriments. Una criatura es realitza quan aconsegueix ser allò que realment és. La llibertat no escapa a la determinació sinó que apareix quan es conjunyeix amb ella.

Islam és aquell esforç, gest o pensament que vetlla perquè la sigui pròpia força que regeix en cada moment la que governi els actes, i no qualsevol altre impuls artificial. Islam és el reconeixement que les coses tenen els seus principis, i que les lleis no estan separades de les coses. Islam és la subjecció d’una identitat a la naturalesa intrínseca. Islam és l’aferrament d’un fet material a la seva realitat principial.

Procés d’aferrament als principis

Islam és la subjecció d’una cosa als principis que la regeixen, i no a altres que alienen. És per això que pot ser més fàcil entendre què no és islam: No és islam allò que no casa amb una cosa, allò que li resulta postís. No és islam allò que trenca amb les condicions imperants, perquè islam és precisament l’assumpció d’aquests condicionants.

No és islam creure que les coses són el què son però que podrien ser de qualsevol manera. Islam significa, per contra, acceptar que si les coses són com són és perquè són com són.

Islam és l’acceptació que allò que regeix una cosa i la fa ser com és és indissociable a aquesta cosa. Islam és el procés que realitza un individu i la porta a un ple aferrament, subjecció i identificació dels principis que imperen en ella i que condicionen la seva existència. Islam és un procés alhora intern i extern.

Procés de realització

Islam és alhora un procés viu i una realitat eterna. La realitat es alhora l’estat en el qual un es troba sempre, i la meta que persegueix, el destí al qual aspira.

Aquesta aparent contradicció no s’explica de manera racional, però s’aprecia a mesura que s’avança en el camí de naturalització: Els individus som sempre reals, al 100%, però hi ha moments en els quals la seva realitat és més autèntica, més ella mateixa, i moments en que no ho és tant.

Identificar la autenticitat i apropiar-se cada vegada més a ella, aquest es el camí que propugna l’islam. L’islam porta a l’indret d’on un prové. L’islam porta a la consciència de que la realitat temporal en la qual un habita, canviant i impermanent, és la mateixa realitat única i eterna que en cada lloc i en cada moment fa possible l’existència. Islam és el reconeixement de que l’existència concreta i finita només és possible perquè és expressió d’una realitat viva absoluta.

Un procés que passa desapercebut

Aquest procés, l’islam, passa fàcilment desapercebut a qui no el té en compte. És subtil i misteriós, i aparentment contradictori, perquè l’objectiu al qual porta no es una novetat, sinó l’essència d’un mateix. El resultat que deriva d’aquest procés, tot i revelar-se constantment, no és visible als ulls de qui no comprèn el seu sentit.

Qui pensa que la realitat pot ser diferent, ara i aquí, a la realitat que tenim ara i aquí, no aprecia que la realitat que tenim, ara i aquí, és com ha de ser la realitat que tenim ara i aquí. La grandesa de la realitat que apreciem ara i aquí és absoluta. No relativa. Qui creu que les coses que contempla son relatives no aprecia l’absolutesa que hi ha en elles.

L’absolut es mostra a través d’allò relatiu fins a tal punt que no hi ha, en el si de l’existència, altra cosa que la manifestació de l’absolut. Aprendre-ho no és cosa fàcil. I és per això que existeix l’islam, precisament, que és l’ensenyament que porta a entendre-ho.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies