L’existència és una relació - Sufi.cat
791
post-template-default,single,single-post,postid-791,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

L’existència és una relació

L’existència implica una correlació entre els elements existents. Res és en si mateix, i tot està subjecte a les afectacions externes (o potser també internes). Tot depèn.

Què son la dreta i l’esquerra, per exemple? Son afirmacions sempre vàlides o més aviat descripcions que depenen del punt de vista de l’observador? Encara que sovint caiem en el parany de creure’ns que la part dreta i la part esquerra de, per exemple, el nostre propi cos, són realment la dreta i l’esquerra, cal que tinguem en compte que sempre ho seran… en relació al nostre punt de vista.

Si estem cara a cara, la teva dreta es troba, per mi, a l’esquerra

Quan diem que escrivim amb la dreta, o amb l’esquerra, estem sobreentenent que és en relació al nostre punt de vista, i que si tinguéssim els ulls al front probablement defensaríem que la nostra dreta cau, en efecte, on ara afirmem tenir-hi l’esquerra. I el darrere al davant seria el davant.

Crec que aquesta darrera consideració sol passar inadvertida de tan propera que ens és. Determinar el punt de vista –el punt d’ubicació i direcció de l’enfoc– del subjecte és necessari perquè, a continuació, pugui proclamar una afirmació d’aquesta naturalesa. Sense centre no hi ha ni nord ni sud, ni dreta ni esquerra, ni dalt ni baix, ni davant ni darrere.

El relació a

Hi ha qui es pensa que el cap està a dalt i els peus estan a baix. Naturalment, això també és relatiu, perquè com tot, dependrà de certes variables que no sempre son constants. Si fem la vertical el nostre cap passarà a ocupar la part més baixa del nostre cos i, si ens estirem, el cap ens quedarà a la mateixa alçada que la resta del cos.

El cap doncs, encara que ens sembli absurd declarar-ho, no sempre està a baix. I penso que aquesta declaració d’absurda no en té res, sinó que tot al contrari. Reconèixer-ho és cabdal perquè ens permet penetrar la relativitat de les nostres afirmacions i la correlativitat de les diferents coses existents entre si.

Doncs com això, tot. Agafeu qualsevol veritat que cregueu certa i entengueu que només ho és en relació a, i que sense aquests altres elements amb els quals està en correlació, la veritat que teníem tampoc no hi seria ja.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies