20 Feb Només la sinceritat ens pot fer lliures

No hi ha aspiració més elevada que la sinceritat.
Al Junaid

Ser sincer no és tan fàcil com sembla. Aprendre a ser-ho implica seguir un camí llarg i profund. Esdevenir-ho és la meta del camí espiritual.

Un camí ple de dificultats (i, sobretot, excuses)

Ser sincer és difícil. En primer lloc, perquè implica acceptar que la veritat no depèn de nosaltres, que no beu de les nostres opinions o preferències i que la nostra voluntat no hi té res a dir.

En segon lloc, perquè tot i això ens interpel·la directament: ens obliga a assumir que el que sí que depèn de nosaltres és la nostra disposició a copsar-la. La gran dificultat que trobem a l’hora de ser sincers són les excuses amb que justifiquem la nostra manca de sinceritat.

Humilitat i valentia

Per ser sincers cal que primer siguem humils. Humils i valents, perquè per practicar la sinceritat haurem d’estar disposats a renunciar al que convingui. Obrir-se a la veritat és comprometre’s amb el que aquesta reveli, peti qui peti.

Qui vulgui mantenir alguna mena d’estatus o de situació encara no està preparat per ser sincer. Per poder copsar la veritat cal que estem disposats a que pugui transformar-nos, i si estem aferrats a qualsevol posició, sigui del tipus que sigui, no estarem en situació de poder-la entomar.

Si bé la veritat no depèn de nosaltres, sí que depèn de nosaltres el fet que ens sigui aprehensible. No podem posseir la veritat, però podem ser sincers, i dir la veritat, observar-la, acceptar-la… Ser sincer és posar-se al servei de la veritat i assumir el compromís de no girar-li la cara.

Només la sinceritat ens pot fer lliures

La sinceritat és dura però té premi: porta a la llibertat. Porta a la llibertat perquè la llibertat consisteix en assaborir la veritat. La llibertat no és altra cosa que la constatació de que la realitat que té lloc és la realitat tal com és. Ser lliure és ser conscient de que la realitat és transparent i diàfana, evident i recognoscible. Ser lliure és gaudir amb plenitud la realitat immanent.

Lluny del que diu el tòpic, la llibertat no té res a veure amb l’elecció. La llibertat té més a veure amb l’acceptació: alliberar-se és desaferrar-se de totes les creences artificials i de totes les conviccions absurdes que feien que ens entestéssim a voler que el món fos diferent al que és. És quan desemmascares les fal·làcies a que t’aferraves (i et tornes sincer) que esdevens lliure. Degustar la llibertat és, simplement, gaudir de la veritat.

No podrà ser lliure qui no s’alliberi de les cadenes del seu ego. No podrà ser lliure qui no li hagi entregat a la sinceritat totes les seves forces. No podrà ser lliure qui no s’hagi obert a la realitat. Només la sinceritat ens pot fer lliures.