30 Jun Quan les coses es fan soles (i el testimoni coadjuva)

Has de seguir allò que t’ha estat revelat.
Tingues paciència per a suportar l’adversitat.
Alcorà, 10:109

Tens clar que vols que passi. Tens la clara sensació de que ha de tenir lloc. Saps que un fet no pot quedar sense realitzar-se. Intueixes que és a punt de succeir.

Sents que ha de passar. Ho tens tan clar que enlloc de fer-ho, senzillament, ho prepares tot perquè tingui lloc, i esperes.

Ho fas possible

I no ho fas, però ho fas possible. Hi participes. Ho provoques. Col·labores. Però no has fas tu. Tu no ho fas perquè et resulta tan evident que succeirà que deixes que sorgeixi quan convingui. Esperes a que tingui lloc de per si. Hi col·labores, hi vas posant cullerada, i deixes que esdevingui.

El fenomen que té lloc és tan important que tu no només vols participar-hi. T’adones que el teu lloc és el de coadjuvant, i que és millor que esperis a que la cosa tingui lloc, per abordar-la quan penetri i s’adoni que l’estaves esperant.

I no la fas perquè si la fessis tu no tindria tanta força. El que té lloc és massa important per pretendre realitzar-ho en solitari. Saps que si cooperes tindrà lloc, i quan passi de possible a realitat tindràs la part que et correspon a la jugada. Però de moment encara deixes que el succés es faci sol.

Entregar-li el poder al latif, el Subtil

La teva actitud respecte al fet és pura entrega. Et sents imprescindible, de fet, i ho trobes tot tan natural, inevitable, fet per tu, que ja no cal que tu mateix ho realitzis.

També saps que encara no ha sorgit. Perceps que només et cal contribuir a que es realitzi. Entens el teu paper en la jugada, i t’adones que aquest paper no és ni petit, ni secundari, però tampoc és evident. T’entregues al subtil: t’obres a la força subjacent que fa que les coses succeeixin. T’entregues a l’invisible trama que fa que les coses tinguin lloc. T’hi coordines. Permets que sigui la seva energia la que faci el què ha de fer. Tu només ho facilites. O potser és que, simplement, ets conscient de la jugada i testimoni del present… que és a punt d’arribar.

El testimoni que coadjuva

T’anticipes a les coses sense fer-les. Esperant-les. Prens consciència de que les coses que succeeixen ho fan perquè una força les esperona. Simplement t’has adonat de com opera tot plegat. Has pogut copsar com funciona cada cosa. I treballes a favor del què t’interessa, del que creus, dels que desitges.

Ets el testimoni que coadjuva amb el que passa: saps que passarà, deixes que vingui, contemples com arriba, i t’apuntes a l’onada perquè de sobte és ella la que ve i s’enganxa a tu.