20 Abr La interioritat més profunda, l’exterioritat més extensa

Està tan endins, tan endins, que ni se’l veu.

Allà és on es troba. On s’oculta, vaja. Allà on hi hauria d’haver el teu jo mateix més teu i la teva essència més pròpia, més íntima, més teva. Molt endins, al fons de tot… en la seva interioritat més interna, on tu ja no arribes. Allà és d’on tu surts i on emergeixes com a tu. Allà tu ja no ets tu, allà tu ja no hi ets. Allò d’allà és Al Sahid.

Al Sahid, Al Latif

Està tan endins que ja ni el veus, Al Sahid. Però et veu a tu, perquè és Ell qui mira. És ell qui sent. Tu no el pots veure, no, perquè tu ets les ulleres a través del qual Ell mira el que tu mires. I aixi contempla el que t’envolta, i et coneix a tu, que ets fora seu i t’inspecciona. Et sent, et nota. T’observa.

El testimoni que contempla, amagat ben amagat, a dintre teu, no ets tu, és Al Sahid. Ell contempla i es contempla, malgrat et passi desapercebut, de tant subtil com és, doncs Ell és Al Latif, també, subtil i inaprehensible, inefable meravella. I t’ajuda sense que es noti. Et revesteix d’una gràcia extraordinària, que a tu et passa desapercebuda mentre creus que tot és normal, quan tot és més que un miracle, quan tot és benedicció.

Al Wasi

Tan a prop nostre i tan endins que ni el veiem, i tan gran i tan immens que tot ho abasta… i així no l’atrapem. Ell és el Al Wasi, el vast, l’immens. Omnímode, tot ho comprèn i tot ho abraça, sense que res pugui abastar-lo. Tu i jo estem als seus braços… i li oferim els nostres braços perquè faci, perquè actuï. I no veiem mai com ho fa. Només veiem les coses que ens presenta, a través de les quals és que Ell se’ns declara.

Al Zahir i Al Batin, Al Awwal i Al Ajir

És veient totes les coses que sabem que Ell hi és darrera, i dins, i se’ns amaga tot i que es manifesta. L’existència son els seus actes, mentre Ell romàn Imperceptible. Ell és Al Zahir i Al Batin, l’exterior i l’interior, el manifest i l’ocult.

Ell és el primer i l’últim, Al Awwal i Aj Ajir, ultimitat on tot comença i principi on tot acaba. Exterioritat immensa que ens abraça, interioritat secreta que ens ausculta. I així sent la nostra vida, la teva, la meva, des d’allà on tu ja no et tu i jo ja no sóc jo.