04 Oct Un mar on tot es fusiona

El mar és font de vida. I en ell hi podem veure el moviment de la vida: uns moviments que, cíclics i harmònics, es reprodueixen incessantment i a mode de microcosmos en tots els processos vitals. El fluxe i refluxe de les onades evoquen, o entonen, un mantra regular que res pot ofegar, però que sovint passa desapercebut rere els esdeveniments particulars, perquè la constància subjacent és massa sovint obviada.

Sense deixar de ser part d’una rítmica regular, els fets puntuals de les vides dels individus són com puntes rere les quals hi ha un fons que aparenta insípid, quan és vist des d’aquestes puntes, però que en realitat declara la vibració inherent al curs de l’esdevenir. I aquesta és audible, si hi parem atenció: aquest fons no és pas buit, sinó que ple d’una alenada que amb constància ressona. Com les onades. Com l’alè vital que inspirem i exhalem.

El fluxe i refluxe de les onades evoquen, o entonen,
un mantra regular que res pot ofegar,
però que sovint passa desapercebut

Estimar que els fenòmens, concrets i superficials, s’arrelen sempre en processos més profunds és assumir que les coses no estàn deslligades entre si, sinó que es deuen les unes a les altres, i que provenen d’un fons comú.

El dhikr és l’entonació del cant dels processos naturals profunds, és una eina per a la rememoració d’allò més essencial, un record de l’inherent. És la reverberació de l’origen. I aquesta vibració pot assaborir-se. És per això que és una meditació tan útil, fàcil i accessible, perquè consisteix en la repetició d’un vers que omple aquest fons del què parlàvem, i que fa, d’aquesta manera, que aquest fons no sigui sols un pòsit dens impenetrable, o un buit transcendental inexistent, sinó un jaç sobre el qual descansar, una ressonància que fa comprensible l’hàlit de la vida.

El dhikr és l’entonació del cant dels processos naturals profunds,
és una eina per a la rememoració d’allò més essencial,
un record de l’inherent. És la reverberació de l’origen.
I aquesta vibració pot assaborir-se.

Integrar i absorbir totes les realitats en una de sola. Aquest és el sentit de repetir la frase La ilaha illa Allah. Només hi ha una realitat, ens diu el missatge, i ens ho diu tant en el séu significat com en la seva forma o la seva sonoritat. I no hi ha més que això, perquè múltiples seran les formes, però única n’és la seva essència.

Una sola realitat

Només hi ha una realitat, la Realitat, però aquesta es presenta estratificada. Per exemple, la vida del nostre organisme avança en polirrítmia: el cor segueix una rítmica, la respiració en segueix una altra, i igualment ho fan les digestions i la resta de processos vitals. Tot està en procés, però res ho fa de manera aïllada. El curs de la vida –la d’una persona o la Vida en majúscules que sense aturador s’obre camí– pren simultàniament i successiva múltiples dinàmiques, i totes elles queden absorbides en les aigues d’un gran mar.

El dhikr és una meditació útil, fàcil i accessible,
perquè consisteix en la repetició d’un vers que omple un fons
que és sigui sols un pòsit dens impenetrable,
o un buit transcendental inexistent,
sinó un jaç sobre el qual descansar,
una ressonància que fa comprensible l’hàlit de la vida

La pràctica del dhikr és simbòlica: Ho aplega tot en una vibració que, com una onada, tot ho integra. I també és efectiva: Tot el què hom sent en pronunciar o escoltar aquestes paraules, ja sigui allò que prové de dins, ja sigui quelcom que ressona de fora, queda realment integrat en un teixit oceànic.

I aquest teixit, el dhikr, no és pas invisible ni inefable: És ben perceptible, perquè ressona i vibra.

Sigueu benvinguts al tallers de dhikr, degusteu les onades del mar etern.