Creure en Déu, creure en l’art - Sufi.cat
3973
post-template-default,single,single-post,postid-3973,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creure en Déu, creure en l’art. Espiritualitat

Creure en Déu, creure en l’art

Cada petita cosa que ella fa és màgica
The Police

L’art no existeix, podríem dir si ens atenguéssim, amb rigor estricte, a l’existència material de les coses. Per entendre la noció d’art fa falta que primer haguem après a veure l’art que hi ha en les coses. Només aleshores, una vegada hem sigut capaços d’apreciar el valor de vàries obres, podem entendre que l’art no és una cosa però existeix.

L’obra

Fa falta haver contemplat una obra d’art per acceptar la noció d’art. Fa falta apreciar una cosa bella per entendre la bellesa. Però una vegada coneixem l’art, o descobrim què és la bellesa, acceptem el sentit de les nocions d’art i de bellesa. Son les obres el què ens permet captar que l’art és quelcom que es troba en elles, encara qeu no necessàriament pugui plasmar-se.

A la bellesa n’hi prou amb evocar-la. L’art pot aparèixer com si res, en un gest fugaç, en una traçada de pinzell inesperada. L’obra d’art no és una cosa. L’art només és esperit. Però l’obra, que si que és cosa, en els presenta.

La transmissió

L’art és, per entendre’ns allò que sap transmetre’ns aquest esperit indefinible. En cada peça d’art –i és per això que és art– hi veiem quelcom més que un mer poema o un simple dibuix. L’art és un valor afegit que no apareix a l’obra però està en ella.

L’art no es pot pintar ni descriure. L’art no es pot edificar ni ensumar-se. I tanmateix se’n té constància. L’art és art perquè ens transmet alguna cosa. Emocions, per exemple. O idees. L’art ens dóna idees noves, i ens inspira a pensar en noves creacions. L’art és art perquè transmet la meravella. L’art és art perquè conté en si una càrrega invisible, però tanmateix present, que ens enganxa i ens atrapa. L’art ens dóna alguna cosa, i per això no totes les pintures o poesies son sempre art. No pel fet de practicar-se una disciplina artística s’està realitzant art. L’art és quelcom més. L’art és la plasmació de l’inefable, la narració de l’indescriptible, la il·lustració del sentit, el dibuix d’allò que no té forma.

Gràcies a l’art canvia la nostra manera de veure les coses. L’art ens ensenya que les coses no son sempre el què sembla. O que poden semblar diferents coses. L’art dóna a les coses més valor del que, en si, tenen, perquè els atorga un potencial immesurable.

L’art ens transforma, l’art ens enriqueix. L’art ens fa adquirir més perspectiva. L’art ens obre.

L’art és arreu

L’art, una vegada sabem què és, apareix en moltes coses. Cada petita cosa que es fa amb art és màgica. Quan està a la boca de qui parla o a les orelles de qui escolta, l’art és és arreu. L’art, quan es troba al pinzell de qui pinta i als ulls de qui contempla, s’escampa en cada traç i en cada mirada.

L’art és més un com que no pas un què. L’art, aleshores, és de naturalesa espiritual. Com l’art, l’espiritualitat no existeix al marge de les coses, alhora que les transcendeix. El concepte d’espiritualitat no és pas diferent a la noció que moltes persones, avui, poden tenir del terme art: L’art és viu en cada peça que podem considerar art, i tanmateix és quelcom més que aquestes peces.

L’espiritualitat com a valor afegit

A Déu no podem anar a buscar-lo al marge del univers, allí no el trobarem. No el podem, tampoc, associar a les coses. Però el trobem arreu, en totes elles. A cada forma de vida podem apreciar-hi una força que li dóna com un valor afegit, indefinible, però viu i orgànic. Perceptible.

La vida és més que un cos, perquè de cossos n’hi ha de morts i no es belluguen. La vida és allò que aviva el cos, com l’art és allò que aviva l’obra.

L’espiritualitat, podríem dir-ho així, és allò que es troba en tot però no és res. És el valor afegit de cada cosa, allò que no és ella, però a través d’ella es veu, perquè en ella està.

Creure en Déu, creure en l’art

El concepte de Déu també té a veure amb això: No és res en concret, no el podem associar a cap cosa, però té a veure amb totes, se’l troba en totes. A Déu se’l veu arreu, per tot arreu es manifesta, res s’escapa a demostrar-lo, i tanmateix mai queda pres en res, sempre s’escampa i s’expandeix. Cada petita cosa que fa és màgica, meravellosa.

Per creure en Déu no cal buscar-lo en si mateix, entre les coses o fora d’elles. Per creure en Déu cal apreciar-lo en elles mateixes. Com l’art, que només se’ns presenta entre les obres, però que és molt més que el que hi ha en elles.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies