16 març De l’objectiu a la llibertat

M’adono que estava intentant suportar un pes inassumible. M’estava obligant a mi mateix fer un esforç que al que no arribava. I finalment he cedit, he deixat d’intentar fer allò que no podia fer, i m’he alliberat. Ha estat deixar de fer allò que no podia fer i la calma ha arribat per si mateixa.

Adonar-me de què soc capaç i de què no ha estat un gran aprenentatge. Difícil, sens dubte, perquè passa per reconèixer-se a un mateix els propis límits, i això no és fàcil. Però fer-ho compensa, ens descarrega d’una tensió que ens sotmetia. Una vegada trenquem amb la font de la pressió que ens oprimia, la vitalitat flueix de nou, a doll.

L’entrega

Acceptar que no arribem a tot i reconèixer-nos una cosa de la qual no som capaços és molt enriquidor, i és que deixar córrer allò que no és per nosaltres és, de fet, un regal. És el millor regall que podem fer-nos a nosaltres mateixos. Perquè el regal no estava en l’impossible que desitjàvem sinó en la llibertat que adquirim quan acceptem que hem de renunciar-hi.

Jo volia una cosa, i és quan finalment l’he donat que l’he pogut rebre com un regal… el regal que significa passar de l’objectiu a la llibertat, passant per l’entrega, perquè de vegades la llibertat passa per renunciar a un objectiu.