18 Des El respecte a la llibertat

Totes les persones apreciem la llibertat. Tots sentim el mateix desig de ser (i sentir-nos) lliures. Ara, si bé aquest anhel és compartit, no ho és la idea que tenim de la llibertat: Cadascú entén la llibertat a la seva manera.

Llibertat és una paraula que no significa el mateix per tothom. No tots l’entenem igual, la llibertat, i fins i tot pot ser que el que resulta alliberador per a una persona no sigui gens ni mica per als altres.

D’això va de llibertat, justament: cadascú és lliure de decidir per si mateix què ha d’implicar, la llibertat anhelada.

La llibertat de convicció

Portem ara la llibertat el domini de la religió. És sabut que la avui la religió està en crisi. No són poques les persones que pensen que és preeminent alliberar-se, d’una vegada per totes, de la religió.

La lluita per desfer-se de les cadenes opressores de la religió institucionalitzada ha pres avui més força que mai. Per molts, desprendre’s dels dogmes, les creences i els ritus de les religions és alliberador, perquè la gestió de l’espiritualitat –o de la seva absència– pugui recaure en la pròpia persona, sense intermediaris entre un mateix i el que un considera sagrat.

El cas contrari també té lloc: Hi ha persones que se senten lliures quan s’entreguen a Déu, als textos que el revelen o al símbols que el representen. Com més se cenyeixen als ritus d’una tradició religiosa més lliures se senten. Aquestes persones comparteixen les creences d’una fe. S’hi emmotllen, i no senten pas que renuncien a la seva llibertat, sinó més aviat que en guanyen.

Alliberar el jo o alliberar-se del jo?

Per uns, alliberar-se vol dir alliberar el jo d’unes cadenes que li son alienes. Fer-ho és imprescindible: quan un se sent trepitjat i menystingut se sent empès a fer-ho, per dignitat i integritat.

Per altres, alliberar-se és una altra cosa: Alliberar-se és desprendre’s del jo i entregar-lo, amorosament, a la font creadora que a li dóna existència. Posar la individualitat al servei d’allò amb què està lligada té sentit: No som éssers aïllats, i entregar-se al que ens transcendeix pot ser percebut com un gran alliberament.

No podem obligar a ningú a una cosa o a l’altra. Cadascú te la seva manera de veure-ho. Més encara, en diferents moments una mateixa persona pot veure-ho d’una o altra manera, en funció de les circumstàncies. Un té tot el dret del món a lluitar en defensa de la llibertat del propi jo quan sent que se’l trepitja, i a entregar-lo lliurement a allò que el transcendeix quan ho considera oportú. Les dues coses l’alliberen.

És probable que aquestes dues lluites siguin representatives de dues fases d’un camí personal, interior, i per tant sembla clau respectar-les a totes dues, no ja com una mostra de respecte als altres, que també, sinó com una expressió del respecte que un es té a si mateix, amb tota la seva pluralitat interna.

Llibertat és no imposició

Tant un posicionament com l’altre mereixen el mateix respecte. El fet d’imposar-ne un, i censurar l’altre, significaria una disminució de llibertat. Alliberar podrà significar trencar cadenes o reforçar vincles, però en cap cas significarà imposar. Quan algú pretén alliberar a l’altre segons la seva pròpia manera d’entendre la llibertat, sense contemplar la manera com aquesta persona entén la llibertat, enlloc d’alliberar-la farà el contrari: oprimir-la.