Els diners no són de ningú (o la salut de l'economia) - Sufi.cat
4479
post-template-default,single,single-post,postid-4479,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Els diners no són de ningú. Economia

Els diners no són de ningú (o la salut de l’economia)

Els diners no tenen amo, o no n’haurien de tenir. No té cap sentit que els diners siguin de ningú, perquè són un bé d’us, com l’aire que respirem o l’aigua que bevem.

Arriba i se’n va. El fem servir i ens beneficiem, però no es nostre, perquè se’n torna a anar tal com ha vingut. Aquesta és la gràcia del diner, i per això li serveix a tothom. Si s’atura no funciona pel que ha de servir.

Els diners són útils quan són un bé que facilita l’intercanvi. El problema sorgeix quan a algú no li arriben, o quan algú n’acumula massa. Això últim succeeix quan hom s’identifica amb els diners que guanya i es pensa que son seus. Em penso que la mala salut de l’economia es deu a que qui té molts diners es pensa que els diners que té li pertanyen.

Una economia al servei d’una petita part de la població

El sistema econòmic actual es manté perquè hi ha persones que tenen un poder adquisitiu que es troba molt per sobre de les seves necessitats. El fet que això sigui possible és un disbarat al qual ens hem acostumat, i que de natural no en té res. Tenir més diners dels necessaris és com ingerir més aire o aliment del que serem capaços d’expulsar.

El pronòstic de les acumulacions és del tot desfavorable, i val a dir que no només ho és per la insuficiència que provoca en l’altra part, sinó perquè el propi estancament no permet una correcta digestió. Tenir massa diners porta a perdre el nord. Quan una persona té masses diners, perd el sentit.

L’altra cara d’aquesta mateixa realitat és la pobresa. No cal dir que és la precarietat és la situació econòmica de la majoria de persones del nostre país.

Cal que resolguem els dos problemes a la vegada. Si volem posar remei a la pobresa però ens oblidem de posar el focus en l’acumulació de la riquesa no aconseguirem l’objectiu. Cal que aprenguem a fer servir els diners de la mateixa manera que cal que aprenguem a respirar o a menjar.

Entrades i sortides en equilibri

Els diners han de venir i se han d’anar. Per això hi són. Si això no és així, no té sentit que hi siguin. Els diners que fem servir no son nostres quan els fem servir, són de l’estat. No son nostres ni tan sols quan estan a les nostres mans. No son nostres quan els guanyem, tampoc ho son quan els gastem.

Podem morir ofegats al mar tot i que l’aigua ens dona vida, o podem morir ofegats per hiperventilació. No només ens perjudiquen les mancances, també ho fan els excessos. Tant dolent com quedar-se sense diners és tenir-ne massa. Les dues alteracions son inadequades, i totes dues es deuen a un estancament. Si només posem el focus en la pobresa i ens oblidem de l’altra cara del mateix problema, no el resoldrem. L’important del diner és que circuli, per tal que arribi a tothom, com l’aire que respirem o l’aliment que ingerim…

La medicina xinesa, a través de la teoria del yin i el yang, ens explica que salut s’obté quan les entrades i sortides de les substàncies vitals estan en equilibri. Tant necessari és ingerir energia com deixar-la sortir. Per exemple, és sabut que el restrenyiment és una dels pitjors trastorns que hi pot haver, perquè provoca tota mena de desordres. Si no s’atén a la causa no es poden resoldre les conseqüències.

El restabliment de la salut econòmica de la societat

Avui vivim una situació en la qual el restrenyiment econòmic d’algunes persones causa la pobresa de gran part de la població. Potser ha arribat l’hora de buscar el punt d’acupuntura que permeti efectuar drenar l’energia allí on aquesta s’acumula. Si volem que la població del nostre país recuperi la salut cal que anem a l’arrel de la qüestió.

Com que les persones que tenen més diners dels que necessiten no estan en disposició de restablir la salut econòmica del conjunt de la població, cal l’actuació dels polítics, que són els metges que guareixen aquest tipus de trastorns. La responsabilitat del restabliment de la salut econòmica de la població recau en ells: la seva feina és posar en ordre qüestions com aquesta.

Els diners no són de ningú

Hem d’exigir als nostres polítics que apliquin les mesures que la societat necessita, perquè els diners no són de ningú. Ja sabem que la recepta no agradarà als que pateixen aquest restrenyiment, però cal actuar en favor del conjunt de l’organisme, és a dir, de l’estat, de la situació. No podem pensar que la salut d’un organisme és possible si part de la seva energia es queda estancada en una petita part del cos. És ingenu pretendre arreglar la pobresa i no posar límits a l’enriquiment.

Pel bé de tots, hem, d’acabar amb l’acumulació dels diners. Hem de permetre que la riquesa es redistribueixi de manera natural, per tal que arribi a tot arreu. Com l’aire que respirem, vaja, que també ha d’entrar i sortir lliurement dels nostres organismes per tal que tinguin bona salut.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies