Fins que no agraïm el viure no cuidarem el conviure - Sufi.cat
5778
post-template-default,single,single-post,postid-5778,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Fins que no agraïm el viure no cuidarem el conviure. Foto

Fins que no agraïm el viure no cuidarem el conviure

Ja hem fet el més difícil. El més important ja ha tingut lloc: Hem nascut, som aquí. Hem aparegut en això que anomenem existència, formem part de l’univers. No sabem com ens ho hem fet, val a dir-ho, desconeixem què ho ha fet possible, però en tot cas la nostra vida és ben real: la humanitat ocupa un lloc al món i té un paper en l’esdevenir. El que hem de procurar –això sí que està a les nostres mans–, és adreçar aquesta existència de la millor manera possible. La nostra responsabilitat és aprendre a conviure.

El millor gest d’agraïment cap a aquest insòlit pas que ens ha portat existència és procurar donar els següents passos de la millor manera possible. Dit d’una altra manera: Fins que no agraïm el fet de viure no cuidarem prou el conviure. Fins que no reconeguem que l’existència és un regal meravellós i aquest món és –sense que nosaltres haguem fet res– el millor indret on podríem pretendre viure, no estarem en disposició de cuidar aquest paradís. Si no entenem que la terra és realment un paradís, no la tractarem com a tal.

Del sorgiment de la vida al gaudi de viure

Hem de reconèixer que la fórmula del sorgiment de la vida se’ns escapa. No en tenim a l’abast el secret. No sabem com es generen els ingredients que, en mesclar-se, composen tot el que veiem. Ara bé, aquests ingredients són aquí amb nosaltres, ens conformen (i ens descompondran), i això ens convida a enfrontar uns reptes que també són prou difícils: viure bé i conviure és responsabilitat nostra.

Desconeixem com és que han aparegut els ingredients que han conformat el món, dèiem, però en canvi tenim bon coneixement de les receptes que fan que aquests ingredients procurin experiències saboroses: coneixem la pau, sabem què és la justícia, gaudim la solidaritat, admirem el respecte, etc. L’agraïment i l’alegria de viure són possibles, i de fet van van de la ma. Hem degustat les millors experiències, i no podem declinar la responsabilitat de realitzar tots els esforços possibles per mantenir-les i eixamplar-les.

És ben simple: hem de fer l’esforç de viure d’acord a uns valors immensos que brillen quan la convivència té lloc de manera harmònica. Els grans valors universals són aquells que agraden a tothom, i que aporten felicitat i calma d’esperit a qui els posa en pràctica: la pau, la justícia, la llibertat, la igualtat, l’amor… Hem d’establir un sistema just. Hem de governar els nostres actes i els nostres països d’acord amb un objectius compartits. Hem d’ordenar les nostres activitats segons una escala de valors coherent. No podem considerar normal que les persones es moguin sobretot per diners, o que es conformin amb gaudir de l’entreteniment, enlloc de perseguir l’art, la bellesa, la cultura, o pitjor encara: que renunciïn al que la vida els ofereix per por a que quelcom els faci mal.

Realitzar-se

Hem de vetllar perquè les persones puguin gaudir les seves vides. Per fer-ho, repeteixo, cal que primer ens meravellem del fet d’existir, que no el donem per descomptat i que n’estiguem agraïts. No podrem contribuir a que la bellesa del món irradiï amb la seva força connatural si no ens sembla que el món és, ja de per si, meravellós.

Senzillament, es tracta que aprenguem a viure la vida d’acord al règim natural que la genera i la sosté, perquè si ens hi fixem bé, la força creadora que ha fet possible que siguem aquí també ha previst que hem de cobrir les nostres necessitats. No tan sols hi ha hagut una generació, sinó que també es produeix un manteniment constant. L’únic que ens cal és que agraïm el sorgiment i ens coordinem amb el sosteniment.

Certament, si sabem agrair el fet de l’existència també sabrem aprofitar tot el que ens dóna. El món que se’ns regala és l’indret ideal per realitzar les nostres vides. Les condicions del món que habitem són, exactament, les d’un paradís. Per tant, viurem al paradís si així ho volem.

De nosaltres depèn.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies