30 Abr L’espiritualitat: als antípodes del fake

L’espiritualitat té a veure amb la sinceritat, la veritat, la transparència, la naturalitat… Poca cosa més caldria afegir. L’espiritualitat no té tant a veure amb la pertinença a una religió com amb l’amor cap a la vida.

Espiritualitat és respecte a la veritat de les coses. La set espiritual no és altra cosa que l’anhel de coneixement de la realitat, és a dir, de l’aprehensió del món tal com és i de la naturalesa de les forces que el mouen.

Conjunyir-se amb la realitat

Espiritualitat és amor a l’estat connatural de les coses. L’espiritualitat, com a via, promou l’acceptació plena de les coses, les aprecia tal com son… no en un sentit d’acatament, però. Ep! No es tracta pas de dir quin remei i acceptar entomar els cops.

Només, caldria dir, perquè és cert que de vegades la realitat ens sacseja, i que no ens quedi més remei que entomar aquests cops que ens dona. Però l’acceptació de la qual parlo no va ben bé per aquí: té més a veure amb l’autenticitat, amb la promoció d’una vivesa interna inherent a cada forma de vida, a cada procés vital, a cada activitat realitzada.

La idea és que la realitat és viva, canviant, sorprenent… Acceptar-la, per tant, més que conformar-s’hi, vol dir conjunyir-s’hi, coadjuvar-hi activament. Fer els possibles per tal que es desenvolupi com correspon. Treure-li brillo, vaja. Perquè de brillantor en té molta, la realitat, i no sempre irradia amb l’esplendor que li correspon per naturalesa.

Acceptar la vida és col·laborar amb ella. És assumir que la realitat ens necessita, per realitzar-se. és entregar-se i oferir-se-li, tal com un sent que ho ha de fer –si escolta amb les oïdes obertes–. Acceptar la realitat vol dir promoure-la per que es desenvolupi amb nosaltres, nosaltres amb ella, i en plena sinergia. Fins al punt de percebre que som un amb ella.

Als antípodes del fake

Una cosa pren vivacitat quan es mostra tal com es. La veritat brilla, podríem dir. Espiritualitat és el procés de permetre i procurar que una forma de vida trobi la seva autèntica manera de comportar-se, de portar-la a ser mes ella mateixa.

L’espiritualitat es troba als antípodes del fake, de la corrupció, de l’engany, de la manipulació. Espiritualitat és la realització d’allò que és, tal com és. Espiritualitat promou la irradiació de tota la llum que una cosa és capaç de mostrar.

En definitiva, apreciem l’espiritualitat quan una cosa o fenomen se’ns presenta radiant.