L’evident passa inadvertit - Sufi.cat
3986
post-template-default,single,single-post,postid-3986,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
L’evident passa inadvertit. Veritat

L’evident passa inadvertit

En els temps que corren no cal ser un gran pensador. N’hi ha prou amb dir les coses clares, fixar-se en les evidències més bàsiques i senzilles, atendre el més simple i evident… i ja causes gran impacte.

Les veritats, com les clares i diàfanes, més desapercebudes passen. Avui en dia hom presta atenció a les coses refinades. El més elemental resulta obviat. L’evident resulta inadvertit perquè hom no hi presta atenció.

L’evident passa inadvertit

Com més propera és la certesa menys ens agrada. Potser perquè ens interpel·la amb més força, potser perquè no fa referència als altres. Potser perquè ens agrada complicar-nos la vida, o el què és el mateix, fugir de la veritat.

Sembla que busquem les veritat a l’altra banda, en el món de l’externa objectivitat. Però allí només si troba a l’altre, és a dir a l’alteritat, i amb ella ve l’alienació, i l’oblit del si mateix. La veritat més evident és la que no necessita demostrar-se, i que es revela certa en si mateixa. La veritat, certa i evident, és allò que tots sabem si mirem bé i estem alerta… i no ens enganyem a nosaltres mateixos.

Aquest nivell de veritat, simple i profund a la vegada, ens interpel·la amb massa força. Ens resulta massa evident, massa fort i contundent. I preferim fer veure que creiem que el cert és allò que hi ha al defora, perquè els experts així ho afirmen… tot i que nosaltres no en sabem res. I ens quedem amb la informació que molts ens diuen, però rebutgem la veritat que hem constatat.

Sobre la veritat i l’evidència

L’evident és allò de que tots tenim constància, encara que massa sovint ens passa inadvertit, perquè molts pensen que per tenir l’evidencia de quelcom cal fer una prova.

Però generalment no se’n pot tenir una evidència objectiva, precisament, de veritat, perquè és viscuda i es transforma, perquè se’n va tal com arriba. Del que es tracta, per reconèixer la veritat, és d’apreciar allò que és viscut, tal com és viscut. La veritat no pot cosificar-se, no se la pot objectivar. La veritat és allò que tots sabem, tothora, encara que sovint preferim girar-li la cara i mirar a l’altra banda.

Recordar-ho i tornar-ho a enunciar, parlar una vegada i una altra d’allò més simple i proclamar la veritat –pura clara, indemostrable i evident– crea una gran sorpresa. La veritat genera una gran estupefacció. No se la tenia en consideració i sembla com una descoberta, una gran proclama sorprenent, lúcida i inspirada…

… del que de fet era evident.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies