19 Jul L’evident passa inadvertit

En els temps que corren no cal ser un gran pensador. N’hi ha prou amb dir les coses clares, fixar-se en les evidències més bàsiques i senzilles, atendre el més simple i evident… i ja causes gran impacte.

Les veritats, com més clares i diàfanes, més desapercebudes passen. Avui en dia hom presta atenció a les coses refinades. El més elemental resulta obviat. L’evident resulta inadvertit perquè hom no hi presta atenció.

L’evident passa inadvertit

Com més propera és la certesa menys ens agrada. Potser perquè ens interpel·la amb més força, potser perquè no fa referència als altres. Potser perquè ens agrada complicar-nos la vida, o el que és el mateix, fugir de la veritat.

Sembla que busquem les veritats a l’altra banda, en el món de l’externa objectivitat. Però allí només hi trobem l’altre, és a dir l’alteritat, i amb ella venen l’alienació i l’oblit del si mateix. La veritat més evident és la que no necessita demostrar-se, i que es revela certa en si mateixa. La veritat, certa i evident, és allò que tots sabem si mirem bé i estem alerta… i no ens enganyem a nosaltres mateixos.

Aquest nivell de veritat, simple i profund a la vegada, ens interpel·la amb massa força. Ens resulta massa evident, massa fort i contundent. I preferim fer veure que creiem que el cert és allò que hi ha al defora, perquè els experts així ho afirmen… tot i que nosaltres no en sabem res. I ens quedem amb la informació que molts ens donen, però rebutgem la veritat que hem constatat.

Sobre la veritat i l’evidència

L’evident és allò de què tots tenim constància, encara que massa sovint ens passa inadvertit, perquè molts pensen que per tenir l’evidència de quelcom cal fer una prova.

Però generalment no es pot tenir una evidència objectiva, precisament, de veritat, perquè és viscuda i es transforma, perquè se’n va tal com arriba. Del que es tracta, per reconèixer la veritat, és d’apreciar allò que és viscut, tal com és viscut. La veritat no pot cosificar-se, no es pot objectivar. La veritat és allò que tots sabem, tothora, encara que sovint preferim girar-hi la cara i mirar cap a l’altra banda.

Recordar-ho i tornar-ho a enunciar, parlar una vegada i una altra d’allò més simple i proclamar la veritat –pura, clara, indemostrable i evident– crea una gran sorpresa. La veritat genera una gran estupefacció. No es tenia en consideració i sembla com una descoberta, una gran proclama sorprenent, lúcida i inspirada…

… del que, de fet, era evident.