19 Abr Que neixi el dia! (aquí fa falta molta llum)

Et despertes, de matinada, i tens ganes de dormir. Però t’aixeques, sense mandra, perquè saps que és un moment especial. Potser sigui l’hora més propicia de totes.

Falten dues hores perquè es faci clar. Tot està parat. Només hi ha calma. Només hi ha pau. El dia està tancat en la llavor on es reclou quan és de nit, i quan arribi la seva primavera, amb l’alba, la seva força ja tindrà un rumb determinat, la seva energia ja estarà amb plena efervescència.

Fajr

Al fajr encara és fosc. Al fajr el dia encara és molt fosc, quasi invisible i molt i molt desconegut. Potser per això és la millor hora per posar-se a meditar, per asseure’s a invocar, a fer dhikr, i recordar qui som, d’on venim, on anem. La determinació encara és potència. Aquesta hora som com còmplices de l’esdevenir. El dia està per vestir-se i si ens hem llevat és per veure’l despullat.

Al fajr se’ns regala una situació que ens posa a prova. Avui m’he preguntat, quan m’aixecava, si només pensaria en tornar a dormir, o si m’obriria a la grandesa de la font. Llavors m’he rentat la cara i he fet l’ablució a consciència. Aquí em tens, nu de desitjos, obert al què vingui, he dit en acabar-la. Vaig a resar-te perquè t’ho dec tot, i perquè tot jo estic disponible. No estic aquí per fer el què jo cregui. Estic aquí perquè hi ha una Vida que es desborda i ens aviva, i que passa per nosaltres i s’escampa.

Obert a la Vida

Obre’m en canal. Podràs fer de mi el què desitgis. Serveix-te de mi. Sóc el teu vehicle, si així ho desitges. Utilitza els meus ulls per mirar i les meves mans per tocar. Que les meves orelles et serveixin per escoltar i les cames per avançar.

Ets el testimoni i nosaltres som els teus servidors. Agafa’ns per mirar-te, Tu a Tu mateix. Accepta’ns per realitzar el més oportú. Aquí em tens, alçat. M’has despertat i t’invoco, oh Déu. Fes-ne d’aquest dia el què sigui que n’has de fer. Em tens ben disponible per fer-ne d’ell el què sigui que n’has de fer. Tu bellugues la natura i no fem sinó servir perquè l’eco de la teva veu ressoni a través nostre.

kun faya kun

Sigues, vas dir. Manifesta’t. Kun faya kun. Que sigui l’existència doncs. Que sorgeixi un nou dia. Jo he vingut per ser a la cita, i no sé si aquest moment és una prova, però sé que aquesta hora passen coses, i sóc aquí per si creus que puc fer-hi alguna cosa, jo també. Si és així no passis de llarg que sóc aquí.

Que sorgeixi el què ha de venir, que avui sigui el que avui ha de ser. Que aquest dia que comença a donar llum derrami força amb abundància, la seva força natural, la que tingui el color que ens il·lumina, la que ens porta el sabor que només ell porta, que aquí estem molt assedegats i tens la força que ens anima.

Vivifica’ns, doncs. Reanima’ns, si us plau, que tot desborda la teva llum i aquí sols sembla que s’hi vingui a dormir.

Que neixi el dia, si us plau, que aquí fa falta molta llum, oh Déu!