18 Mar Unitat, veritat, llum

No ens fan falta masses coses. Ens n’estem adonant aquests dies, confinats a les nostres cases per evitar la propagació de la Covid-19. Necessitem sentir-nos units als altres, una mica, perquè no volem quedar-nos al marge del què passa, sentir-nos abandonats, que se’ns rebutgi.

No ens cal ser importants, no. No volem pas ser famosos, però tampoc volem caure desemparats. Volem saber que sí necessitem ajuda la rebrem, que ens faran costat, que ens tenim els units als altres i que ens ajudarem com un equip.

Necessitem sentir que l’estima que ens tenim llimarà les aspreses que sorgeixin, perquè la fricció és inevitable, potser, quan hi ha contacte, però les friccions se suavitzen amb confiança, i si ens som sincers i diem la veritat podem acceptar-nos sense pors, perquè no som monstres ni fantasmes, i tot el què fem és a fi de bé malgrat que potser no sempre ho sembli.

No passa res si hi ha discrepància. El problema és que se l’amagui, que no s’accepti la diversitat d’opinions, de possibilitats, de recursos. No ens interessa ser tots iguals, preferim ser tal com som, esdevenir el què el sentit propi ens proposa, realitzar-nos cadascú a la seva manera, com li toca a cada u. Poder fer el què ens agrada, fidels a nosaltres mateixos, i oberts als altres i a les seves preferències.

Apreciem la veritat. La volem normalitzar i no ens agrada que ens l’amaguin. Creiem en la sinceritat i demanem transparència. No ens agrada que ens apartin la mirada, no volem un món opac. Volem que les llums ens il·luminin i ens ajudin a veure-hi clar.

Unitat, veritat, llum

Que sorgeixi la llum, volem, i que la claredat ens ajudi. Que ens vinguin la inspiració i les idees, i les forces per plasmar-les, i tirar endavant com a persones, com un equip, sincer, unit i lúcid, guiat per un esperit diàfan i cohesionador, que ens permeti donar el pas que se’ns demana, ja que es presenta un escenari que ens és nou, però estem convençuts que per instituir-lo no ens cal gaire, apenes una mica de llum, de veritat i d’unitat.

El més bàsic, vaja. I si ho tenim i ens deixem del què ens fa nosa de ben segur ens en sortirem.