11 des. Som del mateix equip: només hi ha un nosaltres

Qui coneix una mica la teoria del yinyang o de la correlativitat sap que no hi ha una entrada sense una sortida ni un ascens sense un descens. Una obertura implica sempre un tancament, un desplegament implica un replegament, una expansió implica una contracció. Arquimedes també ho deia.

L’existència és una relació

L’existència circula. Aquesta és la seva condició natural. Per tant, més importants que els fets que tenen lloc o les coses que sorgeixen són els processos que ho  permeten. Donar-li valor real al món és valorar les coses que succeeixen i, en fer-ho, admirar les forces que ho fan possible. Elles son els artífex de tot el que coneixem.

Perquè hauríem de preferir la inspiració a l’exhalació, si el que volem és respirar? Que no veiem que el dalt només pren sentit si té quelcom a sota, i que la dreta no és altra cosa que allò que li dona sentit a l’esquerra? L’existència és sempre una relació, i el valor de cada cosa rau en allò que la fa possible, no en quelcom que sigui propi de si mateixa.

L’estat de la qüestió

Si atenem l’estat de la situació actual a la llum d’aquesta perspectiva podrem apreciar que per sortir de la gran crisi en la que ens trobem i acabar amb les injustícies cal donar-li al moviment i a l’alternança el seu valor preeminent: l’important no son les coses -els noms, les etiquetes, els fets- sinó els processos, les propensions, les forces que esperonen.

Per exemple, no es tracta d’acabar amb la dreta política, per exemple, i que venci l’esquerra, perquè la dreta i l’esquerra es necessiten mútuament. El que cal és trencar amb tot l’eix esquerra-dreta. La pobresa no desapareixerà si no ho fa també l’acumulació de riquesa; l’explorador no desapareix si no ho fa ta, també l’explotat.

Fins que no deixem de posar-nos per sota dels que manen no deixarem de tenir-los a sobre. No es tracta de combatre el poder per assolir-lo i permetre que canvii de mans. Es tracta de posar-lo en una balança i d’entendre que sempre ha de pesar més en llocs diferents. El que tenim és un estancament i la riquesa, com tota energia, ha de circular. No pot estancar-se en mans de pocs.

Acceptar el món tal com és vol dir permetre que canviï tota l’estona

Canviar el món no és implicar-se en un bàndol per fer caure l’altre. Això seria deixar-lo com és, però en mans d’altres. Canviar el món és quelcom més gran: és deixar que flueixi per tal que ens mostri les seves alternances connaturals. Per canviar el món el que cal és acceptar-lo tal com és, a saber, canviant i al servei de tothom, alternativament. La vida, de per si, ens estima a tots igual. La justícia és allò que acaba tenint lloc al final, si deixem que tot ocupi el seu espai. Tot té els seu moment. No podem dormir tres dies seguits i passar-nos el reste de la setmana desperts. Els tempos tenen els seus propis cicles.

Si volem que el món sigui més just només hem de deixar que ho sigui. Hem de permetre que tot es posi al seu lloc natural, en cada moment. No hem d’anar pas a lluitar en contra de ningú, sinó que ho hem de fer al servei d’una energia patrimoni de tothom que, pel bé de tots, ha de circular.

Qui tingui coses que les posi en moviment, i qui en tingui mancança, que les vagi a buscar. Tots junts, tots alhora. És això el que mourà el món i el transformarà. Tots som d’un mateix equip. Només hi ha un nosaltres.