09 Nov Tot és provisional i definitiu al mateix temps
Tot canvia, i això vol dir que tot és transitori, efímer, i per tant definitiu, perquè ja mai tornarà, i perquè mai ningú podrà negar el fet que ha existit. Tot és provisional i definitiu al mateix temps.
Tot és provisional perquè és definitiu, de fet, i tot és definitiu perquè és provisional, perquè no hi ha una cosa sense l’altra. No hi pot haver res que, essent provisional, no sigui també definitiu, ni tampoc pot haver-hi res que sigui definitiu sense ser provisional al mateix temps. Tot és les dues coses en tot moment. M’explico: quan quelcom pren cos i forma, és per fer-ho de manera provisional. Quan quelcom existeix, però, ho fa perquè presenta un aspecte definitiu, complet i observable. Res està a mitges, ben mirat, perquè tot està com està. Tot allò que observem és tal com ho observem. Per molt que també estigui en procés, i sigui susceptible al canvi, la cosa no deixa de tenir la seva entitat, la seva raó de ser. Per molt canviant que sigui tot, tot és expressió d’una situació o naturalesa completa.
Un procés etern
Tot és etern i temporal al mateix temps. No és que, com a individus, siguem ara temporals i demà, o quan ens arribi l’hora, esdevinguem eterns. No, no. Canviem i ens transformem tota l’estona per comprovar que hi seguim essent, malgrat que hem esdevingut una altra cosa, i potser ja no som qui érem, però no per això som una cosa diferent. L’aigua i el vapor i el gel són sempre una mateixa cosa, per molt canviant que sigui el seu estat.
Les qualitat d’efímer i d’etern són inseparables. No hi ha essències immutables separables de les existències evanescents. No hi ha fets volàtils que no siguin, també, l’eternitat manifestant-se. Tot és sempre etern i temporal. Tot és provisional i definitiu al mateix temps. El procés de creació i transformació és insaciable, inesgotable, i si bé podem entendre que tot és com una part d’aquest procés, efímera i sotmesa a un fi, també podem entendre que també és el propi procés en si, i que res li treu la seva condició d’absolutesa. Que potser l’hivern que aviat comença no és l’any sencer?
*Foto de Meritxell Pujol
No Comments