Tot és provisional i definitiu al mateix temps - Sufi.cat
6130
post-template-default,single,single-post,postid-6130,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Tot és provisional i definitiu al mateix temps. Foto

Tot és provisional i definitiu al mateix temps

Tot canvia, i això vol dir que tot és transitori, efímer, i per tant definitiu, perquè ja mai tornarà, i perquè mai ningú podrà negar el fet que ha existit. Tot és provisional i definitiu al mateix temps.

Tot és provisional perquè és definitiu, de fet, i tot és definitiu perquè és provisional, perquè no hi ha una cosa sense l’altra. No hi pot haver res que, essent provisional, no sigui també definitiu, ni tampoc pot haver-hi res que sigui definitiu sense ser provisional al mateix temps. Tot és les dues coses en tot moment. M’explico: quan quelcom pren cos i forma, és per fer-ho de manera provisional. Quan quelcom existeix, però, ho fa perquè presenta un aspecte definitiu, complet i observable. Res està a mitges, ben mirat, perquè tot està com està. Tot allò que observem és tal com ho observem. Per molt que també estigui en procés, i sigui susceptible al canvi, la cosa no deixa de tenir la seva entitat, la seva raó de ser. Per molt canviant que sigui tot, tot és expressió d’una situació o naturalesa completa.

Un procés etern

Tot és etern i temporal al mateix temps. No és que, com a individus, siguem ara temporals i demà, o quan ens arribi l’hora, esdevinguem eterns. No, no. Canviem i ens transformem tota l’estona per comprovar que hi seguim essent, malgrat que hem esdevingut una altra cosa, i potser ja no som qui érem, però no per això som una cosa diferent. L’aigua i el vapor i el gel són sempre una mateixa cosa, per molt canviant que sigui el seu estat.

Les qualitat d’efímer i d’etern són inseparables. No hi ha essències immutables separables de les existències evanescents. No hi ha fets volàtils que no siguin, també, l’eternitat manifestant-se. Tot és sempre etern i temporal. Tot és provisional i definitiu al mateix temps. El procés de creació i transformació és insaciable, inesgotable, i si bé podem entendre que tot és com una part d’aquest procés, efímera i sotmesa a un fi, també podem entendre que també és el propi procés en si, i que res li treu la seva condició d’absolutesa. Que potser l’hivern que aviat comença no és l’any sencer?

 

*Foto de Meritxell Pujol

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies