Una innovació que no és sostenible és un retrocés - Sufi.cat
4871
post-template-default,single,single-post,postid-4871,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Una innovació que no és sostenible és un retrocés. Plàstic

Una innovació que no és sostenible és un retrocés

Ens creiem una societat avançada i no hi ha hagut cap cultura més destructiva que la nostra. Som molt innovadors, però a la llarga resulta que bona part de les nostres innovacions acaben provocant més danys que beneficis. Molt sovint les nostres innovacions malmeten el medi ambient i provoquen una situació més perjudicial que la d’origen.

Avui se solen considerar com un progrés molts avenços que, a la llarga, ens porten enrere. Ja cal que ens posem a anomenar les coses pel seu nom, i que acceptem que el progrés no sempre és bo. No ho és, com a mínim, si no vé acompanyat d’un control.

Cal que deixem de tenir una fe cega en el progrés. Cal que exigim sostenibilitat: tota innovació que no és sostenible acaba significant un retrocés, i hem d’impedir-ho.

L’anàlisi benefici-perjudici

Si tenim en compte el perjudici que acaben ocasionant molts dels nostres invents, resulta evident que ens treuen més que no ens aporten. Mai el món el havia sigut tan lleig i pudent, i això és gràcies a les invencions que els moderns hem creat. Val la pena beure un refresc en llauna si fer-ho provoca que morin peixos?

Per tal que un invent pugui ser considerat un objecte de progrés ha de complir dos requisits: ha de significar una innovació, en efecte, i ho ha de fer sense significar un perjudici major al benefici que se’n pot arribar a obtenir. Aquesta segona qüestió no és menor.

El cas del plàstic

Per exemple: Coca-Cola és l’empresa que més plàstics utilitza de totes. És sabut que la quantitat de plàstic que aquesta gran empresa fa servir perjudica al planeta. N’hi ha prou amb que fem campanyes de conscienciació enfocades als clients, o cal que també posem un límit a l’empresa responsable d’aquesta proliferació de plàstic?

Què resulta més adequat, que seguim fem campanyes de conscienciació, i que creixin els donatius que les persones fan a ONG que netegen el mar de plàstics i l nombre de persones voluntàries que fan batudes de recollida de brossa per les muntanyes o que, també i sobretot, penalitzem a l’empresa que genera aquest residu tan contaminant?

Si l’ús d’un producte innovador no està controlat, pot perjudicar. Tota una innovació que s’utilitza d’una manera que no és sostenible passa a ser un retrocés. Potser hem de tenir en consideració que quan una innovació passa a ser més perjudicial que beneficiosa cal deixar de considerar-la una innovació i reconèixer que més aviat significa una retrocés, perquè porta a una situació pitjor que la inicial.

El control del progrés

Avui resulta preeminent que reconsiderem molts dels progressos que hem realitzat i els anomenem pel seu nom. Per tant, cal que li posem límits al progrés. Cal que quan hom aporti una innovació presenti, també, el seu corresponent compromís de sostenibilitat.

Si no li posem límits al progrés podem morir ofegats: cada innovació ha de venir amb el seu corresponent límit. La sostenibilitat és una qüestió que no pot anar deslligada de la innovació.

El vincle ineludible entre l’invent i l’ús que se’n fa

El perjudici que pot ocasionar un invent no sol radicar en si mateix i en les seves característiques, sinó en l’ús que se’n fa. Cal, per tant, que quan s’observin les prestacions d’un producte també es tinguin en compte de quina manera se l’utilitza. Si no atenem aquesta qüestió no estarem analitzant el valor –o el perjudici– real de l’objecte, ja que fet i fet allò que l’objecte aporta depèn de l’ús que se’n fa. L’us de l’objecte i el seu valor no son qüestions independents.

Tal com està el planeta no ens podem permetre més invents si, al mateix temps que apareixen, no s’obliga a l’assumpció de compromisos en la manera d’utilitzar-lo. Cal que vinculem els usos dels productes al valor dels productes. Només així podrem considerar degudament si es tracta d’innovacions o de retrocessos.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies