03 Feb Contra els absolutismes: La covid és una epidèmia

Més enllà dels negacionistes, que son aquells que creuen la covid no existeix, hi ha un grup força més nombrós al qual anomeno relativistes, que consideren que la covid és un problema relativament important.

Pot afectar-nos en major o menor mesura, diuen, i no mereix l’exclusivitat de les nostres atencions, perquè pot ser que els nostres problemes siguin deguts a altres qüestions. Els relativistes afirmen que hi ha altres coses més enllà de la covid, la incidència o gravetat de les quals pot arribar a ser pitjor. No assumeixen que el món es troba davant d’un absolut i reivindiquen la necessitat d’atorgar-li al problema la seva importància justa.

Els relativistes, un grup molt nombrós i heterogeni

Els relativistes són gent molt diversa. Alguns d’ells han estat a prop, o han patit o pateixen, càncer, alzheimer, esclerosi múltiple o parkinson. Són persones que potser pateixen estrès, angoixa, ansietat, insomni, que tenen problemes digestius, del cor o de pell, que estan en procés de separació i divorci, o que n’han superat un. Potser han tingut accidents que els han deixat lesions que els acompanyaràn durant les seves vides, o fins i tot els ha tocat viure de prop un suïcidi.

La naturalesa dels problemes que afecten als relativistes és ben diversa: Son problemes econòmics o psicològics, socials o polítics, laborals o familiars, morals o ètics, materials o espirituals, o una mica de tot. Pot ser que considerin que el principal problema del món d’avui sigui la crisi ecològica que travessa, o la manca de justícia social que hi impera, o que els escandalitzi que les desigualtats econòmiques creixin a un ritme tan vertiginós.

Les diverses causes del mal

Els relativistes no s’obliden del mal que estan ocasionant aquestes crisis. No són reduccionistes, perquè són conscients que el patiment humà pot ser degut a experiències de molt diferent mena. Per exemple, pot ser degut a la covid, però pot deure’s a quelcom que no hi tingui res a veure, i per això no volen que les altres causes siguin menystingudes.

Els relativistes saben perfectament que la covid pot arribar a ser molt greu o mortal, però que també pot ser lleu o fins i tot assimptomàtica. Són conscients que durant l’any 2020 la covid s’ha endut la vida de 2 milions de persones en tot el món, de les quals 50.000 a l’Estat Espanyol, i que la mitjana d’edat d’aquestes persones ronda els 85 anys.

Els relativistes son conscients que la taxa de contagi és elevada, que la transmissió pot ser molt ràpida, i que evitar-la és un esforç que implica a tothom. També són conscients que el perill que corren les persones sanes és baix, i que les persones que moren ho fan, casi sempre, perquè tenen patologies prèvies. Com qualsevol altre desordre, la covid té aspectes molt dolents i d’altres no tant dolents.

Contra els absolutismes: La covid és una epidèmia

Els relativistes creuen que cal tornar a dir clarament i sense embuts que la covid és una epidèmia. Considerar que és una pandèmia n’ha maximitzat la importància i ha provocat, de retruc, que altres preocupacions fossin desautoritzades, i n’hi ha que també són de primer ordre. La reivindicació dels relativistes és clara: Donar-hi resposta pot ser tant o més important, tant o més urgent.

Els relativistes accepten la relativitat de les coses, inclosa la covid, i assumeixen que en aquest món tot és canviant. Els relativistes creuen que en aquest món no hi ha lloc pels absoluts. Si creuen en l’absolut, en tot cas, no el confonen amb les coses relatives, pròpies d’aquest món relatiu i canviant. Per ells, Messi no és Déu, i la covid tampoc.