Cultura no-supremacista - Sufi.cat
1539
post-template-default,single,single-post,postid-1539,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
no al supremacisme

Cultura no-supremacista

Avui en dia, en els temps que corren, tenim un enemic, gran, fort i sovint insospitat, perquè no sempre se’l troba on se l’espera. Es tracta del supremacisme, i per supremacisme entenc aquell comportament que inferioritza l’altre. Qualsevol acció que posi a l’altre per sota, ja sigui per qüestió de gènere, de país d’origen, de llengua parlada, de manera de vestir, de creença religiosa, tant se val, serà supremacista.

En aquests temps que corren hem convingut que és important posar en valor la diversitat és important. Però de vegades sembla que ens oblidem que a l’altra cara de la moneda d’aquesta diversitat s’hi troba una unitat, que roman subjacent tothora i que sovint resulta inapreciada o obviada. Si bé és cert que tots diferents, també ho és que tots som iguals, i d’això no sempre ens en recordem.

En dignitat som tots iguals: cada forma de vida, amb les seves especificitats, és tan digne de ser-hi com qualsevol altra, i té la seva enteresa i integritat com la té qualsevol altra. Cada cosa és com és, té la seva raó de ser i el seu dret a existir.

No sempre són capaços de veure que allò diferent, allò que no entenem, allò que no compartim mereix el mateix respecte de part nostra que allò en què sí que creiem, que sí que entenem i que sí que compartim. Però el respecte no té a veure amb l’afinitat, sinó amb la tolerància, i sobretot amb la perspectiva. Si només veiem que altres són diferents, no estem apreciant que també són iguals. I ho son alhora, és a dir, els altres són tothora iguals i diferents en relació a nosaltres.

El supremacisme d’esquerres

He hagut d’unir aquestes dues paraules perquè sovint passa desapercebut que també poden anar juntes. No per ser ecologistes som feministes. No per ser classe treballadora som respectuosos amb el medi ambient. No per ser feministes estem d’acord amb que els gais es puguin casar. Hi ha moltes combinacions que es donen per fetes i la veritat és no sempre les lluites afines van de la mà.

No per ateus tenim dret a menystenir les creences religioses dels altres. Si els diem que estan superades, els estem inferioritzant. No per ser laics hem de pretendre que l’espai públic estigui net d’expressions religioses, perquè si volem un espai públic compartit, també hem de fer lloc als que volen parlar de religió.

No perquè considerem que certs tractaments mèdics son inútils, inconvenients o fins i tot contraproduents hem de menystenir a les persones que els volen provar. No perquè no en compartim els principis hem de creure que els que ho fan, ho fan sota el dogma i sense rigor científic o esperit crític.

No perquè la ciència hagi demostrat moltes teories vol dir que necessàriament hi ha coherència entre elles. La ciència ha demostrat coses que es contradiuen entre si, i no ha articulat un corpus del tot coherent i encara menys complet. Dir que es creu en la ciència sense especificar en quina de les seves teories, branques o és com dir que es creu en el pensament o en la imaginació. Naturalment que hi creiem, en tot això, però dient que crec que en la imaginació no estic dient res.

Reivindicar la tolerància

Bé, crec que s’entén força per on vaig. Vull reivindicar la tolerància, i aquesta passa pel respecte a allò que no compartim, i el respecte vol dir l’obertura a acceptar que potser en allò que no compartim hi ha tanta raó com en allò que sí que ens fem nostre.

Potser no estem aquí per deixar que els altres que ens convencin… però sí que hi som per donar-los la oportunitat de que ho facin. Obrim les portes als altres. Donem-los la oportunitat de que ens canvïin… i ens millorin.

Cultura no supremacista

Només construirem una cultura no supremacista quan entenguem que el supremacisme no és tan sols cosa dels altres (dels de dretes, dels conservadors, dels creients, dels homes, dels blancs, etc), sinó una actitud en la que tots podem caure i, de fet, en la qual caiem tot sovint.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies