27 Abr Des de dins del cor

M’assec amb les cames creuades i respiro profundament. Quan inhalo, m’adono que m’inflo com un globus; quan exhalo, sento que la cintura se m’estreny, com si portés un cinturó.

Torno a agafar aire i observo que l’oxigen que respiro m’omple plenament. Després, la meva consciència es fixa en el batec del cor. L’abraço. Em cenyeixo a ell. M’arrapo amb força a la carn que envolta cor, i m’intento introduir a dins seu. De sobte, m’adono que el bateg prové de més endins que jo mateix. El batec neix a un indret que cau més a l’interior, prové d’una interioritat que no arribo a abastar. No em sé posar dins seu, com faig amb l’aire que respiro.

Una força que m’aviva des de dins del cor

Quina meravella, aquesta força que m’aviva des de dins del cor, penso. Sorprès, em pregunto si només podré sentir-la des de fora. Em prenc el pols, al canell, i observo que les artèries es contrauen i es dilaten, però no sé apreciar l’origen de la força que bombeja. L’origen dels batecs es troba sempre més endins d’allí on jo puc accedir.

M’estiro decebut i intento conjunyir-me amb aquesta força que emergeix de dins del cor. Em vull fer u amb ella. M’hi aferro i m’adono que tot jo bombejo al seu ritme. Però reconec que no controlo d’on prové. No neix de mi, ve de dins meu.

M’aixeco i em conformo a no accedir a un espai que entenc que no em pertany. Només és de la creadora. Només és de la força que bombeja la vida des de dins del nostre cor. I m’entrego a viure amb ella, acompanyat de la seva dolça presència, feliç d’haver copsat que, mentre visqui, viurem plegats.