22 Ago El camí que et supera: Les estacions espirituals i l’Obert

Si la porta no se t’obre és que no és el teu camí
Shechen Rabjam Rinpoché

«Té etapes el camí espiritual?», em pregunto. Això sembla. Alguns autors ens parlen dels maqam, les estacions espirituals, i ens n’expliquen les característiques de cada una. Però a mi això em va una mica gran. No soc prou conscient per reconèixer-les.

Un camí a l’Obert

No sé ben bé en quines etapes podríem dividir o descriure el camí espiritual. El que sí que he pogut constatar és que el camí espiritual és progressiu i tendeix a l’Obert, a la unicitat on les fronteres s’extingeixen. Cada vegada et preocupa menys la pròpia identitat, cada cop et sents més part d’alguna cosa, que de tan gran no saps què és.

I això vol dir que cada cop en saps més i cada cop en saps menys. Cada cop saps més bé què no ets i deixes de creure en allò que abans et creies.

El camí és allò que et supera

El camí es allò que et supera: és allò que et fa anar cap on no t’esperes. El camí t’abraça, et xucla i t’empeny, i et porta per on vol. És ell qui et condueix, no tu qui t’obres pas en ell. Però tu ets qui avança. I si avances és perquè ell t’obre les seves portes.

El camí ens supera: no hem de pretendre controlar-lo. No podem saber, d’antuvi, cap on porta. Només hem de seguir-lo, i entrar per les portes que ens obre a cada instant. I no passa res si no ens agrada: ningú ens obliga a entrar per on no volem. Si no ens plau no estem obligats a seguir-lo. Ni ell tampoc està obligat a ser com a nosaltres ens agradaria. En la nostra relació amb el camí de la vida, ell decideix com és, i nosaltres decidim si ens en fem càrrec o si preferim evitar-lo.

Repeteixo, no sé per quines fases avança el camí, però si sé que avança és perquè sento la transformació. I per això crec en el camí, malgrat que no sé ben bé en quina fase estic ni quina serà la meva propera etapa.

Però en tinc prou amb el que sé: crec fermament que si el camí em transforma, m’obre i em porta a entendre i a respectar més els altres, és que el camí és vertader.

Les estacions espirituals i l’Obert

Si els límits que percebem són més oberts i menys sòlids, és que el camí ens ha fet avançar. Amb això en tenim prou i de sobres: no cal que vulguem saber quina serà l’etapa següent. De fet, si ho sabéssim, ja no seria un camí obert, un camí a l’Obert. Seria un camí establert, i això vol dir tancat.

I jo en tinc prou amb saber que el camí em porta. Ell sap on, però jo no en tinc ni la més remota idea. Per a mi la pròxima estació és la tardor.