09 Ago L’imperialisme que ha colonitzat els nostres cors

A Pere Casaldàliga

El sobreús del carril del mig de l’autopista com a exemple de la mentalitat colonial de la gent. La poca utilització dels intermitents com a representació del poc que pensem en els altres.

La subjugació dels cors

No farem fora el rei de La Zarzuela si no el traiem abans de les autopistes i els carrers, és a dir, de dins nostre. L’imperialisme ha colonitzat els nostres cors. Potser ens cal prendre consciència que per posar fi a un règim corromput el que cal, sobretot, és fer dejuni.

Els nostres cors han sigut colonitzats per l’ego. L’imperialisme s’ha convertit en una manera de veure el món, de fer, d’estar. De ser. I cal combatre l’imperialisme d’arrel. No n’hi ha prou amb demanar que el treguin de la política, del sistema judicial, de la policia, de la banca… i de les universitats, de les escoles, dels ateneus. El colonialisme només deixarà d’ocupar l’espai social quan el fem fora del nostre espai més íntim. Abans d’alliberar els carrers i places de les nostres viles i ciutats caldrà que ens desfem de les cadenes amb les quals el nostre ego té segrestats els nostres cors.

Són el cors de les persones el que s’ha subjugat, i cal fer l’esforç d’alliberar-los de la força que els domina: l’egoisme, el classisme, el supremacisme.

Desvestir el rei 

Cal desvestir del tot el rei i proclamar públicament que s’ha engalanat durant anys i panys d’allò sobrer, mentre eludia abillar-se amb allò de què s’havia de vestir. El nostre rei ha eludit les seves responsabilitats i s’ha dedicat a la bona vida –entesa com aquella que fa dolentes les altres–. Cal ensenyar-li que per tal que un sigui feliç ho han de ser els altres. Cal desvestir el país de la mentalitat colonial que manté que la felicitat d’una part de la gent requereix l’explotació de l’altra part.

Però per aplicar aquestes mesures a l’univers exterior primer hem de discernir bé el gra de la palla, i això vol dir aprendre a treure’s la palla del propi ull.

Colonitzadors i colonitzats

Només si ens reconeixem com a colonitzadors i colonitzats podrem entendre què són l’una i l’altra cosa. No només el rei és colonial. No només els pobres en són víctimes. Tot allò que participa de la colonització la cronifica. Cal un dejuni, un trencament. El canvi de règim arriba quan sortim de la inèrcia que el dirigia i ens dirigim segons una nova propensió.

En Pere Casaldàliga ho realitzava: la seva missió era a la cua d’un procés de colonització que va començar fa uns cinc-cents anys. Al llarg d’aquests cinc segles les posicions s’han transformat. Res ja no es pot veure en blanc o en negre.

La llibertat

Cal que entenguem que el nostre país no és només un poble colonitzat. Cal que ens reconeguem colonitzadors. I una vegada ho entenguem, cal que deixem d’aplicar la força cap als altres i cap a nosaltres mateixos, i que deixem que els nostres cors brillin amb força.

A dins nostre hi tenim la llibertat. Només cal que deixem que floreixi lliurement. Si l’oprimim en nosaltres, inevitablement també voldrem doblegar els altres. Comencem per reconèixer quan hi és i quan no hi és, en nosaltres, i podrem començar a entendre per què el món va com va.