07 Gen Arriben temps convulsos, estimem-nos

Sembla ser que s’acosten uns dies molt convulsos. Davant d’això, el millor que podem fer és procurar aquietar-nos. No podem participar de la barbàrie. Si de cas, deixem que es matin entre ells, els que tenen ganes de matar-se.

Un hadit, recollit per Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari (3601) i també per Muslim ibn al-Hajjaj al-Naysaburi (2886) diu així:

Hi haurà tribulacions durant les quals el qui seu és millor que el que està dret, el que està dret és millor que el que camina, i el que camina és millor que el que corre. Qui s’hi exposi serà atret per elles, i qui trobi un refugi per protegir-se d’elles, que busqui protecció allà.

Cuidem-nos, doncs. Busquem protecció allà on siguem capaços de trobar-la. Sobretot, busquem-la en la quietud. Procurem mantenir-nos en calma. Esforcem-nos a asseure’ns a meditar, i si no podem, posem-nos de peu. Si les forces ens commouen massa per estar-nos quiets, caminem. A veure si sabem absorbir les forces que ens commouen i sabem mantenir la vibració sense alterar-nos, sense entrar en el diàleg que escampa el mal arreu.

Arriben les turbulències, diuen

Si sabem veure que les turbulències venen de fora, i malgrat que ens commouen sabem mantenir una certa quietud, aconseguirem fer que no repercuteixin, de nou, a fora. Així no les incrementarem.

L’objectiu, davant la guerra, es pacificar-la. No és un objectiu fàcil, el d’aquietar la guerra. Apaciguar, que diuen en castellà. Però fer-ho té una gran recompensa: No entrar en la lògica acció-reacció o pregunta-resposta demostra haver-se mantingut centrat, concentrat. És haver sabut trencar aquesta dinàmica i romandre en pau…

… amb la guerra a dins, perquè sens dubte hi es: Ha vingut de fora i ens afecta, però l’hem sabut mantenir en nosaltres, deixant que es dissolgui progressivament, fins a extingir-la plenament. És a dir, no escampant-la. Absorbint-la en un.

Digerir la guerra per transformar-la en pau

Això vol dir digerir la ràbia, rumiar-la, absorbir-la a través de la transformació. No vol pas dir empassar-se-la tal qual. No es tracta de menjar-se la ràbia, de quedar-se amb la ira. No es tracta pas d’això. Per això és tan convenient meditar, rumiar, recitar, conversar, prendre el sol, prendre l’aire… en resum: estimar-nos.

L’objectiu és procurar mantenir la quietud malgrat sentir el moviment, que ve de fora i vibra a dins. Del què es tracta és de procurar de que la guerra externa es converteixi en pau interna: No volem incrementar la guerra a fora, ni la volem introduir a dins. Volem transformar-la.

Som aigua, i l’estat natural de l’aigua és la quietud. Ara bé, qualsevol moviment extern és capaç de sacsejar-la. Esforcem-nos per aquietar-nos malgrat sentir la força de les onades. Procurem donar-nos temps per calmar les nostres aigües una vegada sentim que aquestes es comencen a commoure. Estiguem a l’aguait, donen-nos el temps i l’espai que necessitem per absorbir les onades i transformar, dins nostre, el moviment que ve de fora, sense caure en la inèrcia de respondre l’agressió amb més agressió.

Tenim la capacitat de calmar-nos. Som un mar, i les marees venen provocades per la lluna. no ens pensem que la lluna hi és per anar en contra nostra. Ella fa la seva feina i nosaltres hem de fer la nostra. La lluna no ha vingut aquí per agredir al mar. Ella només segueix el seu curs.

Cuidem-nos, entenguem que la violència que sentirem no va amb nosaltres. Tinguem eines per aquietar-la i no incrementar-la, inxAl·là.

Abraçades fortes a tots. Estimem-nos.