17 Abr Cada dia, una oportunitat (la veritat ve amb la perplexitat)

Cada dia tenim l’oportunitat de penetrar-hi una mica, dins la veritat. Cada dia se’ns acosta, d’una manera o altra, en un moment o altra, i s’ofereix a revelar-nos una punta.

Només podem fer una cosa: tenir els ulls ben oberts, les orelles ben despertes. Estar alerta i amb la ment oberta, perquè quan la veritat que se’ns presenti no serà com l’hem volgut imaginar.

Actitud desperta

Hem de tenir en compte que, generalment, a la veritat li apartem la mirada, la sentim però no l’escoltem, se’ns ensenya i ni ens adonem.

Per tant, hem de procurar no imaginar-nos-la. Només es tracta de que estiguem desperts quan ella arribi. Amatents, però lliures de prejudicis.

La veritat ve amb la perplexitat

Quan arribi, ens sorprendrà amb un batec o ens provocarà un ofec. Ens traurà fora de si i ens plantarà contra l’abisme. Això es la perplexitat, i la veritat ens l’aporta.

Com el vent porta la pluja, i se l’endú, la perplexitat és l’amiga que acompanya la veritat. No la raó ni la coherència, no la lògica ni la intuïció. La veritat té per amiga la sorpresa i, quan es presenta, ens trenca esquemes.

Cada dia tenim l’oportunitat de descobrir-la, una o més vegades. I si la reconeixement i no li apartem la mirada, podrem penetrar-hi poc a poc. Meravellosament, sorprenent.