17 Abr Del conflicte a l’oportunitat

Els conflictes ens tensen, ens esgoten les forces, ens treuen de si. La proposta d’aquest escrit, malgrat que potser sembla difícil, és ben simple. Es tracta de fer-ne, del conflicte, una oportunitat per a la pau.

Dissociar problema i conflicte

El primer pas per fer-ho possible és no jutjar les causes: cal que no procurem oblidar-nos de com i on ha començat el conflicte i de qui té més raó. El que pertany al passat pertany al passat, per tant, no és on posarem el focus perquè ja no es pot canviar.

No tenim per equilibrar una balança de perjudicis, ni tan sols resoldre un problema. Tenim l’objectiu de resoldre un conflicte i per tan posarem en focus en el conflicte, i per fer-ho li traurem importància al problema que, aparentment, l’ocasiona.

No dic pas que ens conformem amb el problema, dic que el primer que hem de fer és dissociar el problema del conflicte, i focalitzar-nos amb el conflicte.

Mirar el futur: un element nou

El segon pas consisteix en mirar el futur. Una vegada hem deixat de mirar al passat i hem sabut relativitzar el problema present, ens centrem en el futur. Per resoldre un conflicte cal aportar un element nou, o cal deixar de fer una cosa. En tot cas, cal una nova mirada.

Aquest nou escenari és el tema central, l’estat que provarem de descobrir. Aquest serà, a partir d’ara, el nostre objecte de treball. Si sabem sobreposar-nos a la situació i aconseguim canviar la mirada que ens mantenia en conflicte, probablement serem capaços de veure les coses de manera diferent. Hem de crear un nou estat de consciència. Convertir-nos en una àliga. Elevar-nos. Sortir d’on érem.

De les dificultats a les facilitats

I si fos cert que, vistes des de dalt, les coses que més ens costen, ens desagraden i ens treuen de polleguera son, precisament, les que ens ofereixen l’oportunitat més de canviar la nostra mirada sobre el món?

No dic pas que els conflictes siguin una cosa bona, en absolut. Tan sols dic que ens ells hi veiem els nostres límits i que, precisament per això, potser també ens ensenyen com podem transcendir-los.

Cada dificultat és una oportunitat per aprendre a simplificar les coses. Cada escenari de violència és una situació on el qual la tensió es pot rebaixar. No es tracta de que valorem els conflictes, al contrari, es tracta de que acceptem que hi som i ens posem mas a la obra: no volem que hi siguin, però hi són. Acceptar-los és imprescindible per resoldre’ls.

La necessitat d’un canvi

Un mateix conflicte pot ser viscut de diferents maneres. Una cosa que ens costa es una oportunitat per aprendre. Una cosa que no ens agrada és una cosa que podem canviar, potser, o que pot canviar-nos nosaltres. Qui sap. En tot cas, un conflicte sempre ens parla, això si, d’una necessitat de canvi.

És per això que hem canviat l’objecte en el qual podem el focus: enlloc de posar-lo en allò que ens té en tensió, hem decidir posar-lo en quelcom que sabem fer molt bé: ens hem centrar en tranquil·litzar-nos, en donar-nos temps, en respirar, en donar-nos espai per veure-ho d’una manera diferent. Ja hem començat a sortir del conflicte.

Les coses fàcils

Per sortir de l’estat conflictiu i penetrar una estat de calma hem hagut d’introduir elements nous. I precisament el què hem fet servir han sigut les coses més bàsiques i essencials. Aquelles que sempre hem sabut fer bé… però que ens havíem oblidem de fer-les, perquè ens pensàvem que es feien soles o que no era important fer-les bé.

Ara estem en aquest nou escenari: ara donem temps a les coses més elementals i simples. Quan ho fem, sorprenentment, canvia la nostra mirada sobre les coses. No s’haurà arreglat el problema, probablement, però ja no significarà un conflicte.

Potser el problema sigui inevitable. Però aquest no és el tema que ara ens manté ocupats. Ara el què ens interessa és que hem descobert que el conflicte es pot evitar. Un problema no té perquè convertir-se en un conflicte.

Canviar l’escala de valors

Del que es tracta si volem estar en pau és de canviar la nostra escala de valors. Abans volíem tenir raó, per exemple, ara ja no tant. Ara preferim estar en pau. Abans volíem que ens entenguessin, ara això no ens sembla tan important. Ens sembla més rellevant que nosaltres ens entenguem a nosaltres mateixos, i que defensem els nostres arguments d’una manera respectuosa.

El problema ja no ens importa tant. Ens importa més evitar el conflicte, gestionar-lo, sobreposar-nos-hi. Ens importa més la nostra vivència, les sensacions que sentim, i la manera com actuem, que no pas el problema en qüestió. Ara el tema que ens ocupa es un altre. Hi ha coses més importants que el problema que teníem.

Tornar al problema

Una vegada hem fet aquest canvi de mirada, i ens acompanya una certa pau, podem tornar a mirar-nos el problema, i com que ja el veurem com un conflicte, estarem en una situació molt més adequada per abordar-lo.

Sobretot, però, si el problema ja no és un conflicte, podem preguntar-nos si encara segueix essent un problema o si només era una oportunitat per resoldre un conflicte.