03 Mai Els ritus connecten amb la font. La vida és un riu

El mètode del sufisme, com el de totes les vies espirituals, consta d’una sèrie de ritus. La pràctica dels ritus no té només sentit en si mateixa, perquè la força que desperten segueix viva quan aquests finalitzen i comença allò que algú podria anomenar activitat secular.

Però… no la podem pas anomenar secular, a la vida quotidiana de les persones, si rep la influència d’allò que té lloc quan es realitzen les activitats espirituals. Tot ha de ser sagrat, en diu la perspectiva espiritual, perquè tot brolla d’una mateixa font de vida.

Els ritus han d’impregnar el món sencer de la seva essència sagrada. El món sencer és l’àmbit on tenen influència, no només la interioritat de les persones.

Dels ritus a la vida quotidiana

En cap cas hauríem de pensar que allò què té lloc en els ritus es queda en els ritus. Al contrari, en ells s’hi troba una força que els desborda i que no pot quedar-hi retinguda. El sentit de tota pràctica ritual és que s’estengui més enllà del propi ritus i impregni la vida de qui els practica, la de qui el rodeja i, de retruc, el món sencer se’n beneficiï.

Qui pretengui apartar del món el fet espiritual és que no n’ha entès la seva essència: el fet espiritual hi és per canviar el món i millorar-lo. A la inversa, d’aquelles activitats que malmeten el món podríem dir-ne que són pràctiques mancades d’essència espiritual. No son fetes des del cor sinó des de l’ego. No provenen d’una font sagrada, sinó d’una intenció esbiaixada.

Sobre els ritus i els valors universals

La força que contenen els ritus sobrepassa els límits dels propis ritus, perquè han d’influir al món sencer. En ells s’hi troba una força transformadora que el món necessita. Les vides dels practicants han d’impregnar-se d’allò que té lloc durant els ritus.

Els ritus desperten a qui els practica, i aquest despertar no és per gaudir-lo, només, mentre dura el ritual. Val a dir, això sí, que l’experiència que té lloc en el marc del ritual pot ser d’una gran bellesa. Però insisteixo: del sufisme i l’espiritualitat ben entesa n’emanen els grans valors universals. El respecte, la bona educació, la solidaritat, la set de coneixement i comprensió del món, i l’anhel de justícia, son alguns dels valors que deriven de l’exercici adequat de les pràctiques rituals espirituals.

Si la persona que segueix un camí espiritual no observa un progressiu augment en la noblesa del seu comportament cal que es pregunti sobre el sentit de la seva via. Potser aquesta no està prenent el rumb que realment una via espiritual hauria de seguir.

Pau interior i pau exterior

Allò que emergeix gràcies a la pràctica del ritus s’ha d’exportar arreu, ha d’impregnar la vida del deixeble, i s’ha de transmetre, a través seu, a l’entorn que el rodeja. La família del deixeble i la seva activitat laboral, per exemple, s’han de veure immediatament beneficiades per les seves pràctiques espirituals.

No hi ha cap espai de la vida del deixeble espiritual que quedi al marge de la seva progressió espiritual. No hi ha espai per a una realitat secular, en la vida espiritual. De poc serviria portar-se bé a casa i tenir mals modals a la feina, per exemple. Doncs el mateix passa amb l’espiritualitat. De poc serviria passar-se la nit del dissabte cantant lloances als atributs divins si l’endemà diumenge la família no en pogués treure cap profit i el dia següent dilluns, el companys de feina no notessin també, d’una manera o altra, que la persona que els practica està centrada.

No és només la il·luminació el què persegueix l’espiritualitat, sinó que també ha de repercutir en els valors. Més ben dit, la il·luminació no és només un estat de consciència, sinó que també és una manera de comportar-se. El mètode espiritual ha de portar a la pau interior a la persona, però consegüentment aquesta ha de derivar en una contribució a la pau.

Cultivar l’espiritualitat és afinar el comportament

Treballar-se a un mateix és un esforç complementari al de la realització dels ritus. No tindria cap sentit realitzar les pràctiques espirituals i oblidar-se de que han de ser transformadores.

L’espiritualitat ens diu que sanar les malalties de l’ego és possible. Les vies espirituals ens aporten receptes que les guareixen. Ara bé, perquè funcionin cal aplicar el mètode, cal prendre la medicina. Guardar el medicament a la nevera no serveix de res. Sense pràctica no hi ha canvis, sense esforç no hi ha resposta.

El ritus connecten amb la font, la vida és un riu

L’espiritualitat és una resposta a la crisi que actualment estem immersos. Perquè la resposta sigui efectiva, cal posar-la en pràctica… i permetre que faci els seus efectes.

Els ritus hi son per reconnectar-nos amb la font d’on la vida emana, però la vida és com el riu que d’aquesta font emana.

De poc serviria reconèixer el valor de l’aigua de la font sense adonar-se que d’ella en surt un riu sencer, i de poc serveix pretendre canviar la forma que el riu ha pres sense anar, directament, a la font d’on emana el seu cabal.