Et porto a tu mateix - Sufi.cat
1299
post-template-default,single,single-post,postid-1299,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Tu mateix

Et porto a tu mateix

Diu Al Ghazali que quan moris et preguntaran què hi portes, al cel, i que de res no serveix de res que diguis que has fet trenta sis peregrinacions, tres-centes seixanta lectures completes de l’Alcorà, o seixanta anys de dejuni.

Però si dius “no porto res que no sigui Tu mateix”, aleshores se t’obren les portes del cel.

La unicitat

Tot, en l’Islam, es resumeix en una paraula: Unicitat. Tot és u. El Creador és la Creació. És adir, jo no sóc ningú, per mi mateix. No sóc altra cosa que Ell, de fet, i tu, com jo, tampoc no ets ningú. També ets Ell, també ets el tot. Allò que som no pot separar-se d’allò que els altres son, perquè tot es conforma mútuament, a través de la interrelació.

No som independents, sinó interdependents –o inter-independents, si ho preferiu, perquè encara que no estiguem aïllats de res i que, per tant, seguim essent dependents, tenim un cert marge d’independència–. La vida no és meva o teva: La vida és la vida i és seva. De si mateixa. A tu i a mi només ens travessa. Li pertanyem.

Pertanyem a la Vida

No és que la vida ens pertanyi, doncs, sinó al contrari. En morir reconeixem que no som ningú, ja, que només som ella. Només som la vida. En tot moment, només haurem estat la vida, de fet, i seguirem essent la Vida, però ja no serem nosaltres.

Els dejunis, les peregrinacions i les lectures del llibre sagrat serveixen per descobrir això: que jo no sóc jo, tu no ets tu, i la vida que passa a través teu i meu. Poc sentit tenen en si mateix, els ritus que una religió proposa.

Els ritus han de transformar-nos, han de servir-nos perquè aprenguem a veure les coses d’una manera diferent. Els ritus tenen sentit perquè, en realitzar-los, ens porten a una nova manera d’estar en món. Una manera original i sincera, espontània i lliure de desitjos egoistes individualistes. separadors.

Som allò que ens ha creat, no som altra cosa. Si els ritus no ens porten aquí, de poc serveixen.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies