Presentació del llibre Introducción a las finanzas islámicas - Sufi.cat
6338
post-template-default,single,single-post,postid-6338,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Presentació del llibre Introducción a las finanzas islámicas. Foto

Presentació del llibre Introducción a las finanzas islámicas

Si el llibre que presentem avui, Introducción a las finanzas islámicas. Principios y fundamentos, de Najia Lofti (Icaria ed., 2021), és, com el seu nom indica, una introducció, el pròleg de llibre és una introducció de la introducció. Això deu voler dir que la presentació d’avui és per entendre’ns, una introducció de la introducció de la introducció.

Què vull dir amb això? En primer lloc, que la presentació d’avui només serà com un petit tast, com una porta entreoberta a una habitació molt gran. El tema de les finances islàmiques és molt extens i profund, i l‘únic que pretenc amb un quart d’hora és despertar-vos ganes de saber-ne una mica més.

En segon lloc, que tot està interconnectat, que una cosa porta a l’altra, que obrir una porta és obrir-se a un món sencer. No hi ha res que no formi part del món. Quan estem parlant d’una formiga estem parlant de l’univers.

Coneixeu l’efecte papallona? Recordeu allò de que l’aleteig d’una papallona pot tenir repercussions a l’altra banda del món? Doncs aquesta és la perspectiva que avui us convido a mantenir. Tot està correlacionat, tot l’univers és una trama formada per elements inseparables.

Si aquest vincle fos tingut en compte, el sistema econòmic instaurat no permetria les desigualtats que permet. Vivim en un sistema d’extrems, i això vol dir que al règim li falta centre, equilibri, consciència del comú. Si la situació actual és la que és és per què hi ha qui no té en compte que tots juguem al mateix equip. Hi ha qui es pensa que va per lliure, i que la seva plenitud (o felicitat, o poder) no depèn de que els altres també se sentin plens.

Considerar la interrelació com un principi ineludible porta a tenir molt presents tres conceptes:

  1. La justícia social, és a dir, l’equitat, la solidaritat, el treball en equip, etc.
  2. L’ètica ecològica, és a dir, la consciència que nosaltres i la naturalesa conformem un mateix tot. El món no és la nostra font de recursos, sinó que en l’entorn hi veiem un signe de la nostra pròpia identitat: sabem qui som quan observem com tractem al món i als altres.
  3. La transcendència, és a dir, el fet que tot és més que el que és en si mateix

Amb l’objectiu d’obrir-vos a assaborir l’esperit amb el qual es regeixen les finances islàmiques, començaré pel tercer punt i acabaré pel primer.

1. La revelació és adaptada a les capacitats de cadascú

La transcendència és aprehensible de manera individual. Tot és més del que aparenta ser, i tots som capaços de veure-ho.

Tot és signe de quelcom gran, molt gran. Tot remet a allò que ho crea. Cada objecte i cada individu ens parla de si mateix, en efecte, però també d’allò que fa possible l’existència d’aquest individu, d’allò que li dona vida, forma, aliment, etc. Tot és revelació, tot forma part d’una única revelació, i tots estem dotats de discerniment per comprendre aquesta revelació.

La revelació de la que parlen els musulmans, la revelació de l’Alcorà, és adaptada a les capacitats de cadascú. Per això l’islam és un universal, i no és exclusiu d’una cultura, d’un grup de gent. Islam és una manera d’estar en el món, una actitud davant la vida. Practicar l’islam és saber-se vinculat a tot. Ser muslim és cenyir-se a la realitat una.

La revelació espiritual de que parla l’Alcorà s’adapta a les capacitats de cadascú. Exemples: “Tu segueix el que t’ha estat revelat” (Alcorà, 6:106). “Has de seguir el que t’ha estat revelat. Tingues paciència davant l’adversitat (Alcorà, 10:109). “El bon camí, ben orientat (…), es distingeix clarament del camí desencaminat” (Alcorà, 2:256).

L’Alcorà ens diu que sigui quina sigui la nostra condició, estem capacitats per discernir que està bé i què no ho està. L’actitud del musulmà no és, per tant, un coneixement que s’hagi d’aprendre a l’acadèmia, és camí que se segueix, simplement, de manera natural.

Seguir la revelació és escoltar la veu del cor i estar atent al què mostra el món. Per això l’Alcorà diu: “No son els seus ulls el que està cec, sinó els seus cors“ (Alcorà, 22:46). D’aquí se’n desprèn que la intenció –l’actitud– és la clau per superar les desigualtats i acabar amb les injustícies: per canviar un sistema injust l’únic que cal és voluntat.

2. La consciència ecològica

Això ens porta al segon punt, el de l’ètica universal, el del respecte per a la vida, el del reconeixement de la font de la vida com una força creadora incommensurable que supera tot el que siguem capaços d’imaginar.

“Allà on mireu, sempre hi trobareu la faç de Déu. Déu és immens!” (Alcorà, 2:115). Tot l’univers és una revelació de la força creadora de la divinitat, diu el llibre. Cada petit objecte és un rastre de la força que ho ha fet possible.

D’alguna manera, podem suposar que tot el que gaudeix d’existència és desitjat per Déu. No som qui per dir què mereix la vida i què no. Som aquí per acceptar les diverses existències que, valgui la redundància, han pres existència. “Qui mata a una persona innocent és com si matés a un poble sencer, i qui salva una vida és com si a salvés la humanitat sencera” (Alcorà, 5:32).

La fórmula és ben simple: respectar la naturalesa i estimar les criatures és estimar a la força que ho ha creat i cenyir-se al seu desig. Això és practicar l’islam.

1. La justícia social

“Us hem fet de diferents pobles i tribus per tal que us conegueu els uns als altres” (Alcorà, 49:13). “Entre els seus portents hi ha la diversitat de les vostres llengües i colors” (Alcorà, 30:22).

Déu, sembla, estima la diversitat. “Si Déu hagués volgut, hauria fet de tots vosaltres, des del principi, una comunitat única i unida. (…) Vegem qui és el millor fent bones obres! (…) Ell us farà conèixer bé la veritat en tots els temes de divergència” (Alcorà, 5:48).

Déu estima la diversitat, i també la bondat… i delega la responsabilitat de tenir el món en ordre a les criatures que l’habiten: ”Déu no modifica l’estat d’un poble fins que els individus que el componen no es modifiquen a si mateixos” (Alcorà, 13:11). Que el món vagi bé o vagi malament, o vagi bé per pocs i malament per molts, està a les nostres mans.

“Sigueu sempre justos i feu bé les coses, amb equitat, quan us pertoqui ser testimonis, en nom de Déu, malgrat que sigui contra vosaltres, el vostre interès, contra el pare o la mare, contra els parents, els més veïns, tant si és ric com si és pobre, perquè Al·là és Protector, és Advocat, és Amic d’uns com ho és els altres!”. Alcorà, 4: 135.

 

Finances islàmiques. Una nova proposta econòmica? foto

Finances islàmiques. Una nova proposta econòmica?

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies