L'esperit, el secret que fa possible la vida - Sufi.cat
861
post-template-default,single,single-post,postid-861,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
L'esperit, el secret que fa possible la vida. La possibilitat de la vida

L’esperit, el secret que fa possible la vida

L’espiritualitat és allò que succeeix quan l’intangible esperit, el secret que fa possible la vida, deixa un rastre perceptible en el cos o en l’ànima.

Del cos en tenim constància a través de les sensacions. De l’ànima també en sabem alguna cosa, ja que ens fa saber que hi és a través de les emocions. De l’esperit, en canvi, no en sabem res…. fins que es manifesta.

Per manifestar-se pren el nostre cos i la nostra ànima… però de manera diferent, perquè rere el contacte físic o rere la percepció emocional provocada, l’esperit demostra la seva inefable existència. La sensació física, per tant, sembla ser més que una mera sensació física, i l’estat anímic, igualment, sembla ser quelcom més que un estat emocional.

Quan la sensació física que sentim és més profunda que altres vegades, i quan sentit l’emoció és més vivaç que de costum, estem percebent l’esperit o, si ho voleu, estem tenint una consciència espiritual.

 

Captar l’esperit a través del cos i l’ànima

L’esperit es capta a través del cos i de l’ànima… quan captem que rere aquest cos i aquesta ànima s’hi amaga quelcom que els transcendeix. És a dir: Notem el cos, però percebem que és l’esperit qui ha pres aquest cos, i sentim l’ànima, però intuïm que és l’esperit qui es manifesta rere l’emoció tinguda.

L’esperit pertany al regne del subtil, i per accedir a nosaltres necessita un suport, físic o anímic. L’espiritualitat no és altra cosa que el procés a través del qual l’esperit pren cos i forma per tal de poder manifestar-se.

 

Reconèixer l’esperit

Per poder reconèixer l’esperit cal entendre que roman més enllà d’allò que pot ser percebut per via directa. Només tenim accés accés a l’esperit de manera indirecta. Aquesta via indirecta s’anomena espiritualitat.

L’espiritualitat és el pont que sorgeix entre l’esperit i allò que el converteix en aprehensible.

Dissortadament, l’esperit sol passar desapercebut, i avui molts el confonen amb l’ànima. Es parla, aquí i allà, d’el cos i la ment, o de la ment i el cor, però aquestes expressions dualistes obliden el tercer agent… cosa que per altra banda és ben normal que passi. ¿Perquè? Doncs perquè aquest tercer agent necessita dels altres dos per esdevenir recognoscible.

Per tal que hom pugui reconèixer l’esperit, doncs, caldrà que primer conegui força a fons el seu cos i la seva ànima, fins que constati que, en ells, s’hi entreveu aquest tercer agent, que es filtra a través dels altres dos. Quan hom coneix bé el propi cos i la pròpia ànima s’adona que sense un esperit que els aviva, aquests dos agents no serien res.

 

L’esperit és la possibilitat de la vida

Vet aquí quina és la naturalesa de l’esperit i quin és el sentit de l’espiritualitat, la via a través de la qual l’esperit por ser conegut: manifestar el secret de la vida, palesar que rere la vida física s’hi amaga l’element que fa que aquesta sigui possible.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies