Quan morim, el cos que queda és el mateix cos que teníem. Quan entreguem la nostra vida, el cos que teníem no canvia la seva fesomia. Segueix ben bé igual, és tal com era...
El meu cos no és meu, no l’he fet jo. Pertany a la naturalesa. Això sí, jo soc responsable d’aquest cos, en tinc cura. Per fer-ho, tinc ben en compte que en relació al meu cos, hi ha coses que les decideixo jo… i que d’altres no, que hi ha coses que puc efectuar-les, però que també n’hi ha d’altres que se m’escapen. Puc decidir anar a dormir, per no puc decidir adormir-me. Puc decidir cuidar la meva salut, però no puc decidir no posar-me malalt. Puc decidir que no...
L’espiritualitat és allò que succeeix quan l'intangible esperit, el secret que fa possible la vida, deixa un rastre perceptible en el cos o en l'ànima.Del cos en tenim constància a través de les sensacions. De l'ànima també en sabem alguna cosa, ja que ens fa saber que hi és a través de les emocions. De l'esperit, en canvi, no en sabem res…. fins que es manifesta.Per manifestar-se pren el nostre cos i la nostra ànima...