Una Vida per viure-la - Sufi.cat
4214
post-template-default,single,single-post,postid-4214,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Una Vida per viure-la. Éssers

Una Vida per viure-la

A la Marta

La nostra aproximació al món com un objecte extern, objectivable i susceptible a ser analitzat com si no en forméssim part ens ha fet caure en un parany. Hem passat a considerar les coses com si fossin a elements, quan de fet més que de coses és de relacions que és fet el món. És el vincle, més que la cosa, l’element fonamental de l’existència.

Les coses no es poden separar del tot. No hi ha separació si no hi ha, també, unió.

La Vida que es contrau i es dilata

Reconeixem la vida, però ens pensem que només pot tenir lloc en el si dels éssers. Ens pensem que son els límits dels cossatges el que ofereix el necessari perquè la vida hi aparegui. Em penso que la cosa va al revés! La vida hi és, de per si, aquí i allà, a tot arreu, i es cosifica i es desaferra tota l’estona, contraient-se i dilatant-se, com ho fa el cor al bategar.

Però la vida cosificada és només una de les seves dimensions. Gràcies a posar-se en un objecte esdevé visible, audible, recognoscible. Els cossos li fan de caixa de ressonància, a la vida, i així aquesta s’hi pot reflectir. Però si afinem els nostres també la podem percebre no-cosificada. Només cal que obrim els ulls.

Gràcies a les criatures percebem que la vida pot tancar-se. Però en les marees i en els núvols hi veiem que la vida també es dispersa, i que no només es contrau. Però com que la vida de l’aire i de l’aigua no ens sembla prou cosificada, no apreciem que també viuen en la Vida.

La Vida és arreu

La vida és sempre arreu. Sempre hi ha Vida –en majúscules, perquè no té límits–, perquè sinó la vida –la de les criatures– no hi seria. La precondició de l’existència és l’Existència, i la de la vida és la Vida. No hi ha vida que sorgeixi del no res, i no pel fet que la font de la vida de les criatures no sigui un ésser hem de pensar que no sigui Vida.

Si l’agua dóna vida és perquè conté la Vida en si mateixa. El què li passa a l’aigua és que no és un ésser, i per això la desconsiderem. Però si l’aigua dóna vida és perquè en ella mateixa s’hi troba la vida.

No és en va en que els éssers hi ha tanta aigua.

Els regnes de la Vida

Tenim coneixement d’alguns dels regnes de la vida. Per exemple, el mineral, el vegetal i l’animal. Tanmateix, ens pensem que els només els dos darrers ostenten vida, i que els minerals son mers objectes. No ho veig pas així. Senzillament, penso que la naturalesa de la seva vida és diferent a la dels éssers animals i als de les formes vegetals, i això ens dificulta el fet d’entendre quina mena de vida s’allotja dins d’aquestes peces. Però la vida es troba en elles, tant com a fora d’elles, perquè la vida és una interrelació. És en el vincle –en la trobada, en la interrelació–, principalment, on la vida ens mostra la seva naturalesa més característica.

Per exemple, els éssers humans tenim a dins nostre varis regnes, i és la trobada que es produeix entre tots ells el que ens aviva com a éssers. Si els humans ens fem anàlisi de sang és per saber com anem de ferro, i que jo sàpiga el ferro és un mineral. També sabem que el nostre pèl és com una herba, i si indaguem en aquest sentit ens adonem que el nostre cos és ple de vida: nosaltres no som una criatura, només. En som moltes!

Cadascú de nosaltres som molts!

En cada forma de vida que nosaltres cosifiquem com una vida hi ha moltes vides. I en allò que no considerem vida hi ha molta vida també. Això ens porta a la teoria microcosmos-macrocosmos, que indica la relació entre la unitat i la multiplicitat, inherent i necessària per a la vida. M’explico: Cada vida és moltes vides, i totes les vides de l’univers, per la seva, en son també una de sola. Tot és alhora u i alhora múltiple. No hi ha una pluralitat sense que hi hagi una unitat, i no hi ha una unitat que pugui ser observable al marge de la multiplicitat. És en la multiplicitat que hi veiem la unitat.

El microcosmos i macrocosmos s’assemblen, ressonen. Són el mateix, a escales diferents. La vida d’una fulla és la vida d’una fulla, però no hi ha fulla sense branca, i no hi ha branca sense tronc i no hi ha troc si no hi ha arrels. Així, tenim la vida de la fulla i tenim la vida de l’arbre, i si bé una i altra son diferents, son inseparables, i no en tenim una sense l’altra. No hi ha vida de la fulla si no hi ha vida en l’arbre, i no hi ha arbres que tinguin vida si les fulles no estan vives.

Tot és sempre plural i singular. Tot és alhora petit i gran. Tot es pot veure a una escala o a una altra. Depèn d’on posem el focus. I això vol dir que si nosaltres ens creiem criatures, ens considerem un sol ésser, ens estem perdent moltes de les dimensions que també tenim.

La interrelació mostra la Vida

La Vida es mostra en la interrelació, més que ens els éssers, perquè aquests es limiten a mostrar-nos la vida en minúscules. La vida pren moltes formes i per això pot semblar separada d’altres formes de vida, però mai fa aparició separada del tot: si es mostra un regne se’n mostren d’altre, si es mostra una dimensió també s’evoquen totes les altres. En cada peça s’hi endevina la pluralitat, perquè no n’hi ha cap que sigui en si mateixa.

L’univers està regit la per unió-separació (vegeu El principi dels iguals-diferents), cosa que vol dir que tot està unit i, al mateix temps, separat. Aquesta és la paradoxa de la vida, que no es pot cosificar en els objectes que ens la mostren, però al mateix temps s’hi cosifica.

La vida es tanca, però també s’obre. Quan es tanca, ho fa de moltes maneres a la vegada. La criatura no està mai sola. La criatura ens ensenya a sentir la vida, ens dona un pint de vista, però des del punt de vista de la criatura el què hem d’aprendre és a obrir-nos, i entendre que l’experiència de la criatura no és única o tancada, i que des de l’òptica de la criatura pot abastar-se molta vida més.

Dues naturaleses ambivalents

La vida s’obre i es tanca, i així batega i respira, i així se’ns mostra. Si entenem a que la Vida, pel fet d’estar viva, canvia constantment, ens adonarem que no queda retinguda mai en cap objecte i que es transforma tota l’estona. Ara unint-se en unes peces, ara unint-se en unes altres… i separant-se de les anteriors.

No hi ha unió si no hi ha separació, i no hi ha separació si no hi ha unió. Ho hi ha criatures si no hi ha una sola Vida, i no hi ha una sola Vida si no hi ha vida de les criatures.

Mentre només tinguem en compte una de les dues naturaleses –la separació, la vida de les criatures–, i no entenguem la unicitat de l’existència –la unió, la vida sense límits–, ens estarem perdent la meitat de la informació. Només estarem considerant Vida a les vides. Només considerarem que son vives les vives que entenem com bateguen.

Una Vida per viure-la

Però hi ha molta vida més enllà de la que nosaltres percebem. De la mateixa de que la nostra vida passa desapercebuda a moltes de les altres formes de vida. La qüestió és reconèixer la grandesa de la vida, i no voler cosificar-la.

Crec que l’hem cosificat perquè hem volgut apropiar-nos-la. Però la vida és molt més gran. No podem tancar-la. Si enlloc de veure-la ens als éssers aprenem a veure-la en la interrelació podrem començar a entendre com n’és de gran, i quina és la menuda posició que nosaltres ocupem en ella. I tanmateix ella és tota en nosaltres, amb tota la seva grandesa, perquè sinó no seriem vius.

Hi ha moltes formes de vida que nosaltres no coneixem. Si ens sensibilitzem podrem començar a percebre que no per ser Vida cal ser ésser, i podem començar a veure que la vida es manifesta també ens els núvols i en les onades.

Tenim una vida per viure la Vida. Visquem-la!

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies