23 Gen La comunitat de l’amor

La comunitat de l’amor és una societat formada per persones que consideren que el valor més elevat de tots és l’amor, i viuen d’acord amb aquesta consideració. La comunitat de l’amor anteposa l’amor qualsevol altre aspecte i el posa per sobre de tot.

El membres de la comunitat de l’amor entenen que la salut és molt important, però creuen que l’amor encara ho és més. També accepten que el treball és vital, en la mesura que és necessari per viure, però defensen l’amor encara ho és més. I és que l’amor no té només a veure amb el que succeeix durant aquesta vida, sinó que també té a veure amb el que la fa possible i que, arribada l’hora, la recollirà.

La força de l’amor

Podríem dir que la comunitat de l’amor és un grup de gent format per persones que es mouen per la força de l’amor. Vist des de fora, això vol dir que actuen amb amor, però entès des de dins significa que es deixen moure per la força de l’amor, perquè la premissa de la comunitat de l’amor és que l’amor és l’arrel d’aquest món, l’essència intangible que fa possible que aquest món canviant esdevingui una realitat material. Per tant, els membres de la comunitat de l’amor no creuen que l’amor sigui un objectiu que s’hagi d’aconseguir sinó que es tracta de deixar que hi sigui o, més ben dit, d’aprendre a reconèixer que ja hi és i que sempre hi ha sigut.

Segons la comunitat de l’amor no es tracta doncs de fer l’amor sinó de percebre que l’amor es realitza. Apreciar que l’existència sencera és deguda a l’amor, que la font d’on brolla la vida no és altra que el desig d’amor, i que la dissolució de totes les coses té lloc, al seu torn, perquè tot retrobi el seu amor original.

L’amor, per tant, entès en un sentit espiritual, és l’origen i el destí, el primer i l’últim, i si bé és possible que, entre una cosa i l’altra l’amor, s’amagui rere un vel, al final l’amor torna a manifestar-se amb la mateixa força amb que s’havia entregat al món. El mateix amor que tot ho crea és la força que s’ho emporta tot.

L’amor espiritual

En àrab, l’amor espiritual s’anomena mahabba. La mahabba és l’obertura del cor envers a la revelació, és a dir, envers la realitat present. L’amor espiritual és un amor que impregna a totes les coses, a totes, perquè totes elles són, de per si, signes de l’amor originador.

Adab és una altra paraula àrab. Significa amor, amor o cortesia espiritual. L’adab és un respecte actiu, efectuat amb uns modals altament refinats. L’adab és el comportament més ple de decència i humanitat possible.

La mahabba ens revela que el primer que cal tenir en compte, abans d’emprendre cap acció, és l’amor, ja que l’amor és inherent a tot (és la força que fa possible que el món, tot fent les coses que el conformen prenguin existència) i que actuar en el món sense veure l’amor que conté seria senyal de ceguesa. L’abab, per la seva part, es produeix quan acceptem que l’amor és l’últim que cal comprovar (novament, després d’haver-ho analitzat tot) i que abans de donar res per bo, cal confirmar que l’amor segueix essent, efectivament, la força que ho empeny.

De no ser així, el millor és més aconsellable és no dur a terme cap acció, asseure’s a meditar en silenci, i deixar que l’amor de la divinitat faci la seva feina i ho posi tot a lloc, de nou.