23 Gen La força de l’amor s’ho emporta tot

La força de l’amor s’ho emporta tot. I no ho fa pas sense pietat sinó generosament, perquè en tot hi acaba havent un cert dolor. Si totes les coses que apareixen acaben desapareixent vol dir que en procés de descomposició li podem reconèixer la mateixa quantitat d’amor i compassió que la que li veiem en el moment de la generació.

És la mateixa força de l’amor que tot ho crea la que s’ho endú tot, perquè amb el temps, tot acaba fent més mal que bé. La força de l’amor dona final a les coses perquè la seva comesa és temporal. Tot té el seu sentit i la seva funció, però només en té durant un cert temps. Per això, la mateixa força amorosa que tot ho crea, tot ho destrueix.

Tot té sentit, però tot és temporal

No hem d’aferrar-nos a res, però tampoc no hem de deixar d’utilitzar el que se’ns dona, perquè d’aquesta manera es consumirà segons està prescrit. Tot té sentit i tot és útil, però tot és temporal.

Podríem dir que l’art de viure és l’art de gestionar el que és fugaç. Si no sabem acceptar, acollir i utilitzar les coses i les situacions que se’ns presenten, aleshores patirem, i si no sabem entregar-les quan arriba l’hora, perquè són fugaces, també patirem.

Per això és tan important seguir el camí del mig, aquell que travessa les coses però no es queda retingut en elles, i que acull la vida però no esquiva la mort.

El comiat com a preàmbul per a la subsistència eterna

La vida eterna no es troba en cap suport material. Una subsistència permanent només és possible a través de la dissolució de tot allò que pot extingir-se. Per abraçar l’eternitat cal acomiadar-se, a cada instant, de tot allò que nou que arriba.

Quan es presenta una nova situació convé anticipar-se i dir-li adéu, perquè així quan desaparegui –cosa que pot passar en qualsevol moment– ja ens n’haurem acomiadat. I és que si no ens acomiadem la separació és més dolorosa. Un acabament forçat o imprevist fa més mal que una conclusió esperada.

Per això és tan important acomiadar-se en vida. Per això és tan important entendre que el mateix amor que ens ha creat farà que tard o d’hora desapareixem.