01 Abr Els ritus: Un endoll universal

Generalment, les pràctiques rituals de les tradicions espirituals tant són universals com particulars. Universals, ja que solen ser idèntiques per a tothom. Particulars, perquè a cadascú li aporten uns fruits que només aquesta persona degusta.

El vincle que es genera entre cada u i l’espiritualitat és totalment íntim. Ningú podria pas relacionar-s’hi de la mateixa precisa manera que una altra persona.

Una relació ineluctable

Seria impossible, per altra banda, que algú deixés d’estar en relació amb allò a què els ritus apunten: L’aroma que es tasta amb la pràctica espiritual és el d’allò que prové d’una font comuna a tota l’existència. La unicitat de l’univers és ineluctable. Mai res podria escapar a llur origen, ni ningú podria arribar a separar-se d’allò que el manté en vida.

Encara que la relació d’una persona amb els ritus sagrats sigui poca o nula, allò que els rites aporten no s’esgota pas, i un sempre serà a temps de retrobar-s’hi de nou.

I és que els ritus són com un endoll que connecta a una font d’energia. A una font que tot ho alimenta, permanentment, siguin quines siguin les característiques dels adaptadors que s’hi acoblen.

Encara que tothom utilitzi adaptadors diferents, ajustats a les singularitats que cada u presenta, de font només n’hi ha una: La mateixa que nodreix els nostres trets particulars sense per això fer que deixem de pertànyer a l’àmbit d’allò universal.

Els ritus ho són realment si ens aboquen al punt de trobada entre allò particular i allò universal, i ens permeten provar que en aquelles diferències que tant ens distingeixen s’hi troben les energies que ens uneixen.