09 Mar Segueix el que t’ha estat revelat

Segueix el que t’ha estat revelat (6:106). Tingues paciència per a suportar l’adversitat (10:109). Estàs en el camí recte (43:43). El bon camí, ben orientat, amb bon guiatge, es distingeix molt clarament del mal camí, desencaminat (2:256).
L’Alcorà

Hi ha moments en que sembla que tot et vagi en contra. Sents que nedes a contracorrent, que avances en una direcció oposada a la d’una força perversa que no pots contrarestar. I t’adones que t’estàs quedant sol. Però ho assumeixes, i segueixes el teu camí sense pensar-hi gaire, perquè tens el convenciment que no estàs equivocat i que no pots fer altra cosa.

No segueixes el camí que observes per capritx o per satisfer un anhel egoista. Tampoc ho fas pel simple fet de contradir a ningú. Al contrari. Ho fas perquè segueixes el que t’ha estat revelat, perquè prioritzes el que creus i sents al què diran o al què farien els altres. Simplement, assumeixes que no pots deixar de fer el que has de fer. Estàs en disposició d’oposar-te al que sigui, menys a la veu que sents en el teu cor.

Abandones tota meta o objectiu

No avances per assolir una fita o obtenir una recompensa. No vols treure’n cap partit, de les teves accions. Senzillament, les realitzes perquè sents que fer-ho forma part del teu procés vital, natural i espiritual.

I és que tens la profunda convicció que has de perseverar, i que secundes una veu que no podries a negar de cap de les maneres. Ignorar-la només seria possible en cas de no haver-la sentit.

No t’apartes del teu camí perquè saps que el teu camí és tot el que tens. Només tens les teves cames i els teus ulls. Només tens un cor i un esperit. Només pots seguir un camí. No hi ha dos camins iguals, i el que els serveix als altres no té per què servir-te a tu.

Només hi ha un camí, i cadascú ha de seguir el seu.