16 Des No passem pel (passaport) tub!

Negacionista i terraplanista no en soc pas. Ara, en les conspiracions sí que hi crec. Fa molt que crec que el poder corromp, i que qui en té molt en vol encara més.

Per això no m‘empasso que el passaport sanitari sigui “pel bé comú”. No m’encaixa gens ni mica. Si l’objectiu dels que l’imposen fos realment el bé comú, les coses anirien d’una altra manera i el món seria més bonic (aix, quin desastre com està tot). De mesures a favor del bé comú se’n poden prendre moltes i de manera ben ràpida. Un passaport en contra l’especulació i la usura, per exemple, serviria per acabar amb la pobresa en quinze dies, i un “passaport verd” realment “verd” frenaria el canvi climàtic i el maltracte animal. Però ja sabem que els passaports que “salvarien” al món no són mai d’obligat compliment, sinó només propostes “bonistes”.

Però això seria un altre tema. El tema d’avui és que el passaport que sí que s’aplica amb rigor, aquest que ara a Catalunya s’ha prorrogat per quinze dies més (us sona?) implica el benefici de quatre i el sotmetiment de tots els altres. És evident que es tracta d’una mesura que va en la línia de les altres les mesures que s’han aplicat i que si es posen és per benefici de quatre grans empreses, quatre o cinc rics, quatre –o vint– individus que tenen la paella pel mànec i volen que passis pel tub, perquè el tub és el seu negoci.

Als caps d’Amazon, Netflix, Facebook, Phizer i Microsoft, per exemple, els està anant molt bé, aquesta crisi sanitària. Que saltin totes les alarmes els beneficia i molt. I mentrestant els preus de tot van pujant, i les famílies es discuteixen cada cop més, i la gent mor de moltes causes diferents com sempre ha passat i seguirà passant.

Crec en la conspiració perquè em temo que els polítics (els de més amunt, vaja) i els mitjans de comunicació (els més grans i menys independents), que són aquells que d’alguna manera estan entre els ciutadans de peu i aquestes grans fortunes (i per tant podrien arbitrar entre uns i altres) fan el joc a aquestes últimes, i les fan ser encara més poderosos, i de retruc provoquen que les primeres hi surtin perdent. Les dues classes socials que tenim avui (els quatre poderosos; la resta) estan cada cop més lluny l’una de l’altra.

Crec, per tant, que ens estan prenent el pèl. I crec que això no és nou però que cada dia ho fan millor. Crec que el passaport nou, aquest que molta gent ha corregut a treure’s per poder anar al bar, no aporta pas “llibertat de moviments a qui se’l treu”. Aquest “benefici” només és aparent. Subtilment però, s’entreveu que això és ben bé a l’inrevés aquest passaport no dona llibertat sinó que en treu, perquè fa que la nostra llibertat depengui del “permís” d’algú. Crec que no és més lliure qui té el passi, per molt que s’ho pensi, sinó que no se’l deixa imposar.

A qui li hem de demanar permís per anar enlloc? Als quatre o cinc que hi surten guanyant si ens quedem a casa? Als que ens portaran el regal de reis sense que ens moguem del sofà mentre van de viatge al límit de l’atmosfera per contemplar amb els seus propis ulls si la terra és plana o no?.

Crec que una cosa és la crisi sanitària, una preocupació de tots, i que una altra cosa ben diferent són aquestes mesures interessades, imposades per l’interès d’uns pocs. No confonguem la salut i la prevenció amb el control social, són dues coses diferents i la maniobra de vincular-les ens està sortint molt casa. No pensem que perdre llibertat serveix per guanyar seguretat. Això és una fal·làcia.

Per favor, no confonguem la llibertat amb un bar i la seguretat amb un sofà. No passem pel “passaport” tub.