11 Oct Com comença, el camí espiritual?

Jo també penso que en un estadi de futbol o en un concert s’hi pot viure una experiència espiritual. En aquests espais, com quan estem amb amics a la vora del foc o tot sols enmig de la natura, s’hi pot descobrir el subtil alè de l’espiritualitat.

La descoberta

La descoberta ve com ve i es d’imprevist. Vull dir que arriba com arriba i quan arriba. No quan se la busca. A la força de l’espiritualitat només se la busca si se l’ha degustat. Si no se la coneix no se la busca, perquè no és imaginable.

És ella qui ve

Ve ella… i partir del moment que l’hem conegut podem tapar-la o acceptar-la. Podem fer com si no o podem acceptar que ens ha vingut a veure.

Una vegada ha vingut i s’ha presentat, podem estirar del fil, si volem, i adonar-nos que hi ha espais i moments en què aquest alè vivificador resulta molt més present. moments en els quals la seva força s’incrementa sorprenentment, i moments o situacions el que torna a disminuir.

Jugar amb la dinàmica espiritual

Jugar a perseguir-lo i dirigir els passos cap on se’l percep més vivaç és tot un estil de vida. Fer-ho aporta, així com de retruc, sorpreses inesperades i beneficis inimaginables. Només cal obrir-s’hi.

Penso que així és com comença el camí espiritual: amb l’entrega i el convenciment que aquesta sorpresa que ha arribar sense voler-ho no ha sigut en va i que serà fèrtil i fecunda.