18 Feb El mal ens precedeix

Cosmogònicament parlant, el diable apareix abans que l’univers i la humanitat. Això impedeix que les persones, els animals o les plantes podem eradicar el mal d’arrel, perquè és anterior a nosaltres.

Quan dic que és anterior a nosaltres vull dir que el món es forma d’una manera determinada, segons un ordre concret, i que les parelles yinyang són necessàries perquè les persones i les coses puguin existir.

El primer que crea Déu per generar l’existència és allò que se li oposa. A partir d’aquí, pot crear totes les altres coses, perquè ja disposa d’allò que se li oposa, i que li permet el moviment. La unitat de la realitat seria immòbil i per això esdevé bipolar: en crear-se un segon pol la realitat passa a poder-se bellugar, i això vol dir existir. No hi ha existència manifestada anterior al bé i al mal.

“Tot ho he creat per parelles”, diu l’Alcorà (51:49). A partir del yinyang, la realitat existenciada, que s’expressa de manera bipolar, sorgeixen la resta de coses. Des d’aleshores, la vida consisteix en entrades i sortides, ascensos i descensos, inicis i finals, primaveres i tardors, dies i nits…

Encerts i errors

El bé i el mal són, no dramatitzem, l’encert i l’error. No podem tenir-ne un sense l’altre. Tenim la possibilitat de fer les coses bé, però també les podem fer malament. També fan parella yinyang la inspiració i la exhalació, l’entrada d’aliments i l’expulsió d’excrements, etc. No podríem pretendre què és la bellesa sinó tinguéssim també, coneixement de la noció de lletgesa, això ho explica molt Laozi.

De la mateixa manera que no podem esborrar del mapa la naturalesa dual del món (que no oblida la seva unicitat sinó que la vehicula) no podem eradicar el mal com a mal: Com a mal, el mal és anterior a nosaltres. Com ho és el bé. No els podem pas eliminar, ni a l’un ni a l’altre. Intentar eliminar el mal, d’arrel, seria com pretendre no haver nascut. El cert és que podem deixar de cuidar la vida, i fins i tot podem suïcidar-nos, però el què no podem fer de cap de les manera és no haver existit. Hi hem sigut, hem nascut, hem aparegut a la vida, i això ja no es pot suprimir.

Les invariants de la vida

Aquest innegable sorgiment a la vida ve de la ma de certes invariants de les quals no podem defugir. El yinyang és una d’elles. Hem vingut a una vida que és un una, i que s’expressa pel moviment de dos pols oposats complementaris. Això és així i no hi podem fer res. Ni podem eliminar la unicitat de la realitat, ni podem pretendre eradicar la seva dualitat. Tant l’u com el dos són inherents en nosaltres. Vivim en un món alhora dual i únic. Això és el que als vedes s’anomena advaita, adualitat: el món no és dos, però l’u no s’expressa si no és a través el dos.

Així les coses, el fet de la vida ja no es pot aturar. La vida és vida i segueix el seu curs. Nosaltres estem vius i això vol dir que hem d’acceptar què comporta això. Si acabem amb una forma de vida en sorgirà una altra. No ho podem aturar. La vida ens transcendeix. És anterior a nosaltres, i això vol dir que també és posterior a nosaltres. És una força que s’anteriorioritza la nostra existència, i la sosté. Ens precedeix i hi serà després nostre, perquè nosaltres no hi som sense ella.

De la mateixa manera que no podem eliminar la vida com a vida, tampoc podem eliminar el mal com a mal, que també és una pre-condició per a l’existència.

Procurar fer el bé

El que sí que podem fer és procurar fer el bé. Som relativament lliures en les nostres accions, i podem escollir fer una cosa o no fer-la, si considerem que és correcte o no. Però el que no podem pas pretendre que sempre la podrem encertar, ni encara menys creure que els nostres actes podran servir eradicar el mal en el món, o per fer que que els altres no facin el mal.

De la mateixa manera que tenim la possibilitat d’esforçar-nos per fer bé les coses, i provar de disminuir la porció de mal que hi ha en nosaltres, no podem intervenir en la dosi del mal que correspon als altres. Ni nosaltres ni ningú té potestat per actuar pels altres. Cada ésser és una entitat que actua, i les actuacions dels altres escapen al nostre control. Només un ego molt gran podria pensar que és capaç d’eradicar el mal que escapa al seu control.

Compartim la vida, i de la mateixa manera que he de fer coses per mi també puc fer coses pels altres. Però això no vol dir que ho pugui fer sempre. Moltes vegades el món fa coses que escapen al meu control i, m’agradin o no, no és cosa meva resoldre-les.

Si fas el bé

Acceptar el mal vol dir admetre que tant nosaltres com els altres tenim dret a fer les coses mal fetes, que no som perfectes, i que una certa porció de mal resultarà inevitable.

Però som éssers conscients, i de la mateixa manera que reconeixem el mal i acceptem que hi és reconeixem què podem fer bé certes coses. Procurar fer-les bé és la nostra responsabilitat… tal com ho és acceptar que no sempre tot sortirà be, i que el mal seguirà existint.

Tant important és que ens esforcem per eradicar el mal quan toca intentar-ho com que l’acceptem quan no ens queda altra opció: cada cosa al seu lloc i al seu moment.