La religió de Déu - Sufi.cat
755
post-template-default,single,single-post,postid-755,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

La religió de Déu

La única religió que hi ha, la única religió que hi pot haver, és la religió de Déu.

Hi ha qui l’anomena islam, hi ha qui en diu budisme, hi ha qui se sent cristià, jueu o hindú. Però aquestes, i moltes més, son només formes diverses que pren la religió, la gran religió, la Religió amb majúscules.

Hi ha lectures que es reciten en diferents llengües i exercicis que s’efectuen de diferents maneres, però les diferents pràctiques sempre porten a un mateix lloc, a l’indret del qual provenen, i sempre revelen el mateix, el vincle amagadís que tot ho manté lligat.

Si religió segueix volent dir relligar –una de les possibles arrels etimològiques de la paraula llatina és religare–, serà que és religiós allò que ens uneix, de nou, a allò que ja estem units. A saber, als altres i al nostre origen comú.

Allò que ens relliga és el vincle, i de vincle només n’hi pot haver un: Aquell que permet la trobada. Allò que ens lliga a tots en una unitat indissoluble, ens sembli conegut o misteriós, ens resulti familiar o l’entenguem com una cosa exòtica, és un fil que tot ho travessa.

Res escapa a la unicitat de la realitat: La realitat es una i tot ho conté en si. Res deixa d’estar-hi inclòs, en la gran realitat que ens abraça.

 

Religiós com a vinculant

Allò que ens hi relliga, es a dir, allò que fa que ens adonem que hi estem lligats, és religiós. De fet, per tant, vist d’una altra manera, també podríem dir que hi ha tantes religions com persones, perquè cadascú es relaciona amb llur origen i amb el món a la seva manera.

Però en la mesura que la religió és allò que ens portà allí on nosaltres deixem de ser nosaltres i passem a ser part d’un sol tot, aleshores entenem que de religió –o si ho preferiu, de Religió– només n’hi pot haver una: La que, definitivament i en última instància, tot ho uneix.

El fet religiós, doncs, és tot aquell fenomen que vincula, tota acció que relliga, és cada gest que ens permet veure’ns, més enllà de les nostres petites existències, com a part d’una única realitat. Encara que les existències siguin múltiples, la realitat es una.

 

Una font, múltiples vies

Perquè es barallen, els religiosos, si saben que la font és la mateixa, que de fonts només n’hi ha una? Perquè remarquen tant les diferències? Ja ho sabem, que n’hi ha, de diferències, tots les veiem. Son diferents les robes que vestim i les llengües que parlem, però que hi hagi diferències no genera cap mena de problema.

Les religions son diferents, ens diran. I certament tenen diferències, però… encara hi ha més: No és igual de cert que no només són diferents les “religions” entre si, sinó que també, en el si de cada religió, hi ha branques diferents, amb diferències evidents?

Què és ser musulmà? Cada musulmà ens ho explicarà a la seva manera. Què és ser cristià? Dos cristians ens ho explicaran diferentment… i en canvi potser resultarà que el què un musulmà ens explica de l’islam s’assembla bastant al què un cristià ens dirà del cristianisme. O no? Aleshores… sembla ser que les diferències internes que trobem en el marc d’una religió son tan o més grans que les que es poden trobar entre diferents religions.

Crec que si podem parlar de religions, en plural, és perquè hi ha tantes religions com persones. Hi ha tantes maneres d’entendre el fet religiós com persones l’experimentin. Tanmateix, cal recordar que encara que les existències siguin múltiples, la realitat es una. Encara que la diversitat sigui inherent a la vida, la unicitat ho segueix essent també. I això fa que les diferències, per molt que n’hi hagi, no puguin ser de tot categòriques.

 

De l’existència a la realitat

La religió és allò que ens porta de l’existència a la realitat, o del múltiple a l’u. Si de realitat només n’hi ha una, com n’hi podria haver varies, de religions? Entenc que se religions només n’hi ha una, i naturalment cadascú l’anomena com vol. Com en tot, molta gent es conforma a agafar prestat el nom que altres persones donen a les coses, i per això a la seva religió li posa el mateix nom que altres.

En això consisteix existir: en posar de manifest la faceta plural de la unitat; en fer-ne, de la realitat una, l’univers múltiple. Per això parlem diferents llengües i per això ens vestim de diferents maneres. Cadascú expressa la realitat a la seva manera, i per tant es normal que també cadascú es relligui, a allò que sempre ha estat lligat, a la seva manera. D’una nova manera cada cop.

I és l’existència no s’atura, i pren múltiples formes… però la realitat segueix essent una. L’única. És a dir, aquella a la que estem lligats.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies