La voluntat de no fer mal - Sufi.cat
4896
post-template-default,single,single-post,postid-4896,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
a voluntat de no fer mal. Foto

La voluntat de no fer mal

Confesso que he volgut fer mal, i que n’he fet.

Quan n’he fet, ha sigut perquè ho considerava justificat. Mai n’hauria fet, sinó. No he volgut mai fer-li mal a qui creia que no s’ho mereixia. En canvi, però, reconec que en certes ocasions m’he pensat que hi havia algú que es mereixia que n’hi fes, i n’hi he fet.

Sempre que he fet mal de manera voluntària ha sigut com a resposta a un mal que prèviament havia rebut. Considerava que pel fet de ser una víctima m’hi podia tornar.

Ara, per sort, ja no ho veig així. Poc a poc m’he adonat del penediment que sentia pel mal que he fet. Sóc del tot conscient que en fer mal només vaig aconseguir afegir més dany al que ja hi havia. Estic content de veure les coses d’aquesta manera. Amb perspectiva m’adono que el que abans considerava inevitable ara em sembla innecessari. Suposo que això deu ser la maduresa.

La voluntat de no fer mal

Avui, malgrat no saber del cert si faig gaire mal o si no en faig, puc afirmar que tinc la ferma voluntat de no fer-ne.

Si realment faig mal de manera inconscient, poc puc fer per deixar de fer-ne. Primer he de mirar de prendre consciència. Així les coses, en relació a tot aquell mal que ocasiono de manera involuntària, no puc pretendre altra cosa que intentar que no em passi desapercebut.

En canvi, sí que hi puc posar remei al mal que reconec que faig. És quan sóc conscient de que estic fent mal que puc deixar de fer-ne, al marge de si em sembla justificat o no. En aquests casos em puc comprometre en contra del dolor i superar la lògica de si fer-lo estaria justificat o no.

La voluntat no és poca cosa. La voluntat és la intenció, i atorga la capacitat de decidir. No hi ha dubte que la força de voluntat és l’eina de que disposem per canviar el rumb dels nostres actes. És probable que tant important com el propi fet de fer mal sigui la voluntat que es té de fer-ne. Per això a nosaltres, el que més ens ha de preocupar, és si tenim o no la voluntat de fer-ne.

La voluntat de no fer mal és el compromís més gran que podem assumir si aspirem a evitar el sofriment.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies