Les formes i els principis - Sufi.cat
3979
post-template-default,single,single-post,postid-3979,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Les formes i els principis. Déu

Les formes i els principis

No pot haver-hi una única perspectiva humana universal:
hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals.
És a dir, tothom menja, és actiu i descansa,
però el sentit que es dona a l’aliment, a la feina i al repòs
és molt diferent segons les cultures.

Raimon Panikkar[1]

Uns s’han pensat que la religió era cosa de formes, no de principis. Els altres s’ho han cregut, i han fugit de la religió per escapar-se de les formes construïdes, artificials, que cosificaven allò inclassificable i tornaven rígid allò canviant.

Els religiosos n’han fet de les formes els principis, les han constituït fermes i duradores com si fossin els propis principis. Uns principis que per altra banda tampoc han tingut en consideració, perquè en si mateixos son invisibles, i només s’expressen en allò impermanent.

Oblidar-se dels principis

Aquest és l’escenari en el qual ens trobem avui en dia: Uns religiosos que ens parlen molt de religió però poc d’allò que la motiva; i uns anti-religiosos que quan parlen de la religió l’entenen de la mateixa manera que ho fan aquests a qui critiquen.

Però… i si la religió fos en realitat una altra cosa? On ens queda Déu, enmig de tot plegat? Què en queda de l’espiritualitat? Què remet a les essències inefables? Com parlem d’allò que no pot tenir nom, però té essència i ens conforma? Què pot ensenyar-nos què és Déu, què és l’esperit, si ni ho fan els religiosos ni tampoc els que critiquen la religió?

Si no ens convenç com ens presenten a Déu els religiosos, perquè pensem que Déu és realment allò que ens diuen? Què podríem fer per recordar quelcom que podem redescobrir per nosaltres mateixos?

Recordar

Sort en tenim de l’art, de la música i la poesia. Sort que hi ha naturalesa, encara viva, i que quan sortim a la muntanya veiem el rostre de la vida i quan tornem a descansar, i ens tombem al llit, la respirem i recordem que sempre batega.

Sort en tenim de la parella, dels amics, de la família. Sort en tenim de les converses interessants que ens fan comprendre que el miracle es troba arreu. Recorda que les essències son tothora entre nosaltres, malgrat les formes divergents que prenen, és el treball espiritual per excel·lència.

Les formes i els principis

Sort que encara podem obrir els ulls i veure a Déu en cada cosa. Sort que si veiem a Déu en cada cosa podem percebre els seus principis, que d’Ell emanen i es conformen, segons mil i una variables, per adaptar-se a cada cas, a cada dia.

Les essències no es poden veure, però les veiem entre les coses, i en elles mateix. Són arreu i es manifesten tothora, però es palesen en allò que va canviant, malgrat ser permanents i invariables.

Si estem atents i no deixem escapar la vida que sempre és amb nosaltres, podrem fer memòria i recordar que els principis no s’esborren, sinó que només es mostren canviants i en moviment, que són invariants i permanents, però s’expressen en unes formes variants i versàtils.

No pel fet que tot sigui canviant cal que entenguem això trepitja l’immutable. No, no. Allò permanent i invariant sens regeix tota l’estona, però com voldríem veure-ho en si mateix si se’ns presenta en un món regit pel canvi?

Tant costa apreciar que el permanent només pot veure’s en el canvi?

La religió de Déu

La religió és de Déu i només seva, i totes les formes que pren son com les llengües o les cultures, que divergeixen en les formes però serveixen pel mateix.

De religió només n’hi ha una i és aquella que porta a Déu, i per això en cadascú opera d’una forma diferent. Només hi ha una font però múltiples són les vies que en sorgeixen…

… i totes porten de nou a un mateix mar.

Qui podria sentir la necessitat fugir d’una religió que, en descriure el seu sentit, explica que serveix per tornar a casa, i ofereix el mapa per tornar-hi?

 

[1] Raimon Panikkar, Pluralisme i interculturalitat. Fragmenta Ed. 2010.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies