12 Oct Soc purista i soc renovador

Soc purista i soc renovador. De fet, soc renovador perquè soc purista.

Ser purista és aferrar-se amb força a les arrels i tenir sempre ben present que és elles on cal anar a buscar l’energia que es necessita per créixer. Ser renovador vol dir estirar ben dret el tronc i vetllar perquè les branques es despleguin en totes direccions, tot buscant la llum del sol i deixant-se acariciar pel vent, sempre abraçant les estacions que es presenten de manera incessant.

Per poder ser un bon renovador cal ser purista, i la millor manera de ser purista és essent renovador.

Un purista que se cenyeix a les d’arrels i no es deixa anar cap a les branques no és pas un bon purista. Potser es creu purista, això sí, perquè s’aferra fort a les arrels, però en tot cas no n’és més que un aprenent, perquè un purista de veritat no pot deixar mai de tenir en compte que l’important de subjectar-se a les arrels és que fer-ho serveix perquè el tronc pugui créixer ben amunt i les branques s’estenguin amb els braços ben oberts. La puresa no es corromp pas pel fet que els temps canviïn.

Un renovador que es deixa endur pel vent i que no toca de peus a terra no és ni de bon tros un renovador. És un somiatruites o un ingenu, perquè créixer no significa pas allunyar-se de l’origen, sinó realitzar-lo en tot moment, en cada una de les fases del procés, i fer possible que es converteixi en allò que havia d’esdevenir.

És per tot això que considero que un purista i un renovador són una mateixa cosa i que, si per un moment em posiciono a favor d’una d’aquestes dues coses actituds se sobreentén que, al mateix temps, també soc partidari de l’altra.