27 Des Des de fora d’una societat

Des d’una societat moderna com la nostra podria semblar que altres societats, aquelles a les quals podem anomenar tradicionals, són més absurdes o menys avançades.

Em penso, però, que això només és així si aquestes altres societats son observades des de fora, és a dir, des d’on ens trobem nosaltres avui. Vistes des de dins, en canvi, totes les societats, també les que ens semblen arcaiques, tenen la seva raó de ser i mantenen les seves pròpies lògiques internes.

Sense penetrar en el marc que li és propi resulta del tot impossible comprendre el sentit d’allò que caracteritza una societat. Crec que cada societat ha de ser analitzada des de la seva lògica interna. Només des d’aquest punt de vista resulta coherent. Cada cultura estableix els seus codis de cultura, cada poble les seves lleis, cada llengua la seva gramàtica. No pel fet que hi regeixin altres principis hem de pensar que altres pobles son incivilitzats, o que ho són més que el nostre.

Peculiaritats de la nostra

Vista des d’una societat tradicional, la nostra societat resulta plena de coses absurdes. Tantes o més que les que nosaltres observem en ells. Em limitaré a posar dos exemples, però crec que resulten força il·lustratius.

Aturar-se davant d’un semàfor en vermell

Tenim un codi de circulació realment complexe. S’ha elaborat poc a poc, i avui ha esdevingut tot un llenguatge, un codi que gaudeix actualment d’un nivell de refinament gens menyspreable, tant, que els conductors de vehicles l’estudien i s’examinen per demostrar que el coneixen.

Vist de fora –des del punt de vista d’un indígena de la selva Amazònica o d’un tuareg del Sàhara, per exemple–, el fet que una personi aturi el curs del seu recorregut pel simple fet que visualitza un llum vermell no sembla tenir massa sentit, si no ve ningú. Però això és així perquè aquesta persona desconeix el sentit del nostre codi. El codi dona congruència a l’aturada.

Quan la persona s’integra a la societat moderna ben aviat comprèn que aturar-se davant d’un semàfor en vermell té el seu sentit, fins i tot malgrat no vingui ningú ni per la dreta ni l’esquerra: Hem creat unes normes coherents, i encara que aquestes normes de vegades ens facin fer coses aparentment absurdes –com el fet d’aturar-se quan no ve ningú–,no ho són gens: Amb el codi de circulació hi guanyem més que no pas hi perdem, ens permet ordenar el trànsit i evitar accidents. En efecte, la majoria de vegades surt més a compte fer-ne ús, i no ens sembla que valgui la pensa incomplir-lo quan ens perjudica, perquè també voldrem que tothom el compleixi quan ens interessa que així sigui.

Cada cosa té el seu valor

En l’intercanvi de productes i serveis que té lloc als nostres pobles i ciutats del món modern hem decidit respectar el fet que cada cosa té el seu valor. Posem preu a les coses i paguem pels productes que consumim, doncs entenem que res és gratis.

Així, als ulls d’una persona vinguda de fora podria semblar del tot absurd que una persona mori de gana davant d’una botiga de queviures, però els moderns hem decidit que això té el seu sentit: Qui no té diners no pot comprar els productes que es venen a les verduleries o als supermercats. La nostra societat ha convingut que si no es tenen diners no es pot entrar i agafar el què es necessita per viure. No és just, tot té un preu.

Ara bé, aquest fet, el fet que una persona es trobi en la indigència, passi fam i fred i deambuli per una ciutat sense que la societat se n’avergonyeixi i hi posi remei de manera immediata és vist des de l’òptica de qualsevol societat –exceptuant la nostra– no ja com una mostra de retrocés, sinó sobretot de cinisme.

Però és així perquè és obvi que no reconeixen el valor de les coses com nosaltres, tal com nosaltres hem après a fer.