20 Gen La dictadura del progrés i la ciència

Internet és una eina magnífica. Permet que ens comuniquem, que s’estableixi un vincle entre tu i jo, ara i aquí, malgrat que el teu ara i aquí no sigui el meu. Gràcies a internet, tothom que vulgui podrà llegir aquest escrit quan vulgui i des d’on vulgui, i això, a mi que m’agrada escriure però no sóc un escriptor conegut, m’omple d’alegria. Confesso que em fa molta il·lusió que algú em llegeixi.

Tenir aquest espai al web em sembla senzillament meravellós. A part d’això, en efecte, internet m’és molt útil en moltíssimes coses més: M’estalvia desplaçaments, em permet fer tràmits i gestions, em escoltar discs que no tinc a casa, i un allarg etcètera. En definitiva, el cert és que internet em facilita molt les coses.

Però això la meva veïna no ho veu pas així. Ella, que és una senyora gran, no considera pas que internet sigui gens útil. Més aviat li resulta un problema: quan va a l’estació de trens i demana que l’informin dels horaris li responen que se’ls descarregui de la pàgina web, i quan va al banc no l’atenen d’una manera adequada, i li diuen que ara els tràmits s’efectuen per la web.

Una eina útil… i obligatòria

Internet, doncs, que és útil per a mi, ha esdevingut obligatori per a ella. Ara, internet, que no fa tants anys que s’ha inventat, ha esdevingut imprescindible per estar en el món. Si volem mantenir-nos en contacte amb els altres i relacionar-nos amb el món, hem de tenir internet. Qui no tingui accés a internet –o no sàpiga manejar-s’hi, està obligat a quedar-se al marge del món.

Això vol dir que allò que era una eina útil ha passat a ser l’eina d’una dictadura, perquè s’ha imposat de facto, sense tenir en compte totes les necessitats, sinó només les d’una part de la població. En aquest sentit, la meva pregunta és: on són els organismes que vetllen per si aquesta innovació és mereixedora o no de ser imposada. On es pot trobar comitè ètic que determini si la societat, en conjunt, ha de passar a dependre d’internet de manera obligada?

Fent feina

Ja sabem que els empresaris que ens ofereixen el servei d’internet, i els científics que ho fan possible tenen molta feina, però em pregunto si hi ha algun col·lectiu independent de tot això, que vetlli pels interessos pel conjunt de la població, al qual també hauríem d’intentar mantenir ocupat. On són els filòsofs –per exemple– que davant d’una innovació donada, com ara la que significa internet, aporten una reflexió pausada i assessorin als polítics en relació a si la innovació tecnològica en qüestió ha de passar a ser imposada o no?

Però no hi són, no n’hi ha. Als filòsofs se’ls relega al passat mentre als emprenedors se’ls considera envejables. Per què tothom ha de seguir el ritme de les innovacions? Està molt bé que la ciència i la tecnologia i les empreses n’aportin,  d’innovacions, però no ho està tant que aquestes innovacions siguin imposades sense que mai ningú així ho hagi decretat.

Al ritme de les innovacions

Tot segueix sí o sí el ritme de les innovacions, i les innovacions van molt ràpid. Però no ens hem d’oblidar que hi ha qui voldria viure més a poc a poc. No tenim perquè trepitjar a qui no vol accelerar-se. El fet que s’inventés l’automòbil, per exemple, no obligava a ningú a deixar d’anar a peu. Perquè internet sí que obliga a que tothom es connecti a la xarxa?

Les innovacions i la tecnologia estan canviant el món, i em penso que en relació al rumb que pren el món tots hi hauríem de tenir veu. No pot ser que decideixin, només, els que empenyen els canvis en una direcció concreta.

Avui en dia, les persones relacionades amb les innovacions i la tecnologia tenen més poder que les no hi estan a favor, i no volen servir-se’n. Avui en dia, aquells que estan desenvolupant aquests invents innovadors són l’únic agent que participa del progrés, i les seves aportacions –que mai no han sigut consensuades– ha de ser assumides obligatòriament pel conjunt de la població.

De la innovació a la imposició

Una innovació no és bona ni dolenta, insisteixo, però sí que ho és que aquesta innovació sigui imposada pel simple fet de ser innovació.

No pel simple fet que hagi aparegut un invent nou se’ns pot obligar a utilitzar-lo. Però això és el que fem, i permetem que a tothom se li imposin les innovacions que dicta el progrés. Això fa que avui en dia la societat exclogui a la gent a qui no li interessen les innovacions, o a qui no hi té accés –per raons d’edat, de poder adquisitiu, de nivell educatiu o el que sigui–.

Això fa que el progrés –o la ciència, o la tecnologia, o les innovacions, o les empreses, digueu-ho com vulgueu– es torni una dictadura. Com que avui en dia tants filòsofs es troben a l’atur? No seria, precisament, un bon moment per donar-los feina?

Personalment, penso que el seu paper hauria de ser molt més rellevant. En quant a aportadors de reflexió, independents dels interessos del progrés, els filòsofs mereixerien ocupar un espai privilegiat.

Sense espais per a la reflexió

Però avui el món avança sense que els filòsofs intervinguin gaire. Avancem sense que es plantegin reflexions. Res frena la imposició dels avenços. I això es fa per interès d’uns quants però no de tots els altres.