08 Abr Medita, observa que la consciència i el silenci són íntims amics

Ara que finalment t’has aturat t’assalta un bombardeig de pensaments irrefrenable. En parar-te, de cop, el món sencer se t’ha caigut a sobre, i les emocions t’han desbordat, i t’ha semblat que al teu voltant s’hi conspirava en contra teu, com si una força volgués oposar-se a la teva tranquil·litat, o com si algú s’entossudís en no deixar-te gaudir d’aquest moment de pau que tan necessitaves.

Però pensa que el teu trasbals no és una cosa que té lloc al teu voltant, sinó que succeeix a dintre teu. Respira i aquieta el ritme d’aquesta respiració, i aguanta el cop, amb paciència, perquè el que passa és com si haguessis frenat el cotxe de cop, i els impactes que t’assalten i et priven de la serenor que estàs buscant són com les maletes del seient del darrera: de resultes de la teva frenada van a parar totes a damunt teu.

Tu t’has aturat, en efecte, però tot ha seguit la seva inèrcia i ha mantingut el moviment, i ara et toca esperar a que el món del teu voltant s’aturi. I llavors t’adonaràs que la velocitat que pren la vida depèn de la velocitat amb que et mous tu. La teva vida va al teu ritme, i tot depèn de com t’ho vulguis mirar. Les coses són d’una manera o altra en funció de com les mires. Si segueixes aturada observaràs que el món sencer també s’atura, i sentiràs que la pau que estàs mantenint s’assenta poc a poc teu voltant i s’instal·la progressivament a tot arreu.

Has de tenir paciència. No hi ha més remei. Has de perseverar. No pots pretendre que tot s’aturi si tot just fa no res que t’has aturat tu. Has de mantenir la calma. No cal que facis res més: Només esperar i tenir confiança. I observar què passa.

I així és que poc a poc t’adonaràs que t’acostumes altre cop al buit, al silenci, a la serenor. I podràs redescobrir la calma que tan trobaves a faltar, i assaboriràs una pau que havies oblidat.

I podràs retrobar-te amb tu mateixa, cosa que a la velocitat que havies agafat era impossible que passés.

Segueix meditant

Segueix meditant, per tant, i t’adonaràs que la calma és el teu estat més natural. I no tinguis por, dona valenta, perquè no és el món qui ve a estressar-te sinó que tu mateixa era qui s’havia estressat. No pots culpar al món de no haver-te aturat abans. No pot responsabilitzar-lo de les maletes que havies carregat. Tingues una mica de paciència i ho veuràs. Tot és tal com és perquè ahir vas fer exactament el que vas fer. Accepta-ho, i faràs possible que el demà sigui tal com avui l’estàs creant.

Si aconsegueixes mantenir la calma observaràs que les emocions i els pensaments que ara t’assalten només ho fan perquè segueixen amb la seva inèrcia. I veuràs que poc a poc es calmen. Senzillament, no estaven acostumades al buit que ara han trobat.

És ben normal que ressonin, els teus pensaments, ara que han entrat a un espai buit. Però cada cop ressonaran menys, i la teva pau interna emergirà de nou, i se’t mostrarà com un estat connatural, inherent a tu, intern, íntim i personal.

Aprofita per tant aquest espai de quietud i moviment per contemplar què passa, amatent, i permet que la consciència-testimoni s’adoni de que tot és tal com ha de ser, i que tot es mou perquè la teva quietud és nova i no pots pretendre que tot plegat et faci cas de manera imminent.

Medita, observa que la consciència i el silenci són íntims amics

Persevera, i t’adonaràs que a dins teu hi ha una consciència lúcida i atenta que sap observar com és tot el que està passant. I és que la teva ment sap comprendre les coses, veure-les tal com són. No té perquè forçar-les ni  pretendre que canviïn o siguin d’una manera diferent.

Respira. No t’atabalis: és ben normal que en un primer moment el silenci t’angoixi, però no hi ha estrès que duri eternament. Al final la pau s’acaba imposant. Si estàs parada, el món que t’envolta també s’aturarà.

I arribarà un dia que descobriràs que la consciència i el silenci són íntims amics, que els agrada passar l’estona junts, i que es necessiten l’un a l’altre per mantenir la pau.