Arxius de emocions - Sufi.cat
276
archive,tag,tag-emocions,tag-276,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 08.04.2022

Ara que finalment t’has aturat t’assalta un bombardeig de pensaments irrefrenable. En parar-te, de cop, el món sencer se t’ha caigut a sobre, i les emocions t’han desbordat, i t’ha semblat que al teu voltant s’hi conspirava en contra teu, com si una força volgués oposar-se a la teva tranquil·litat, o com si algú s’entossudís en no deixar-te gaudir d’aquest moment de pau que tan necessitaves. Però pensa que el teu trasbals no és una cosa que té lloc al teu voltant, sinó que succeeix a dintre teu. Respira...

Escrits curts, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 23.07.2021

Quan t’adones de la força que té el monstre et relaxes de cop, i t’armes de paciència, resignat, perquè saps que no el pots vèncer per la via de l’enfrontament. L’únic que pots fer és no caure al pou i deixar que el pas del temps s’encarregui de fer la seva feina. Confia, perquè les estacions sempre segueixen el seu curs. L’hivern és per hivernar, i el monstre que tenim dins no suporta un llarg hivern. Molta calma, doncs. Calma i confiança. Això és tot el que podem necessitar, perquè...

Amor, Déu, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 10.03.2021

A l’Alèxia, que sap que escriure requereix dedicació i que deixa espai perquè les emocions aflorinDiuen que les emocions mouen el món. Sentir-les ens empeny amb tanta força que gràcies a elles podem avançar i canviar les coses. Sentir emocions és percebre la força de la vida. Sentir-les és sinònim d’adonar-se que estem vius. Sentir emocions és constatar que la vida no és pròpia d’un objecte inanimat. La vida és una experiència molt real i profunda, i no ens deixa pas indiferents. Quan les emocions ens inunden, i ens submergim en...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa / 11.12.2019

Sempre em passa, un cop al mes. Sóc llunàtic de mena i quan la lluna s’omple, m’omplo jo també. D’emocions: Som aigua. Som tot aigua, per dins, i anem com marees. Som un mar d’emocions, un flux i reflux d’onades, un anar i venir d’emocions, de totes elles, que apareixen i desapareixen, que s’amplien i s’inhibeixen, mútuament, i juguen amb nosaltres, i ens diuen de tot i ens fan sentir res. Amb la lluna plena les aigües ascendeixen. Tot puja i tot és dràstic. Tot és a vida o mort...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies