03 Nov No penso caure al parany del mal. No penso perdre l’esperança

Que tants i tants polítics s’hagin corromput no em fa deixar de creure en el noble art de la política.

Que les empreses més grans estiguin tant per sobre de les lleis, i evadeixin les seves responsabilitats fiscals, i ens alienin amb els seus productes innecessaris, i destrueixin el planeta, i normalitzin la precarietat dels seus treballadors, i un llarg etcètera no em fa deixar de valorar molt positivament la iniciativa que tenen com a emprenedors.

Ni tan sols el fet que els religiosos s’hagin allunyat de l’espiritualitat i hagin preferit tocar el poder no ha aconseguit que li tanqui li porta al desconegut-que-ha-fet-possible-el-conegut-de-que-tinc-constància i deixi de creure.

No penso caure al parany del mal

Sóc dels que penso que la força constructiva i amorosa que articula l’existència és molt més gran que la força d’odi que la destrueix. Considero que si fos al revés, senzillament, no hi seríem, i que l’existència no hauria pogut tenir lloc. La força positiva ha de ser més potent que la negativa, perquè si fos al revés no seriem aquí per explicar-ho.

Si la destrucció i la corrupció li guanyessin sempre la batalla a la construcció i a l’estimació mai no ens haurien engendrat, i no hi seriem per observar aquestes forces del bé i el mal que amb tanta força se’ns revelen, i que tan mescladament se’ns mostren, i no seriem capaços de distingir-les, i ens pensaríem que tot és (blanc o) negre. Senzillament, estaríem sota zero.

No penso perdre l’esperança

Però en canvi som quelcom, i tenim vida, i per això seguiré essent positiu de mena, que no vol dir que sigui ingenu, sinó que no penso perdre el nord malgrat tota la corrupció i la força que vol que ho faci. No penso caure al parany del mal. No penso perdre l’esperança.