09 Des D’on brota la idea

D’on brota la idea d’un autor, d’on prové la inspiració d’un artista o d’on emergeix l’art que transmet emoció i vivesa és el què jo anomeno espiritualitat.

No sé ben bé on és, aquest espai. Ni sé ben bé com és, tampoc, perquè la seva naturalesa resulta misteriosa. Ara bé, ho podem anomenar espiritualitat, si per espiritual entenem allò que és cognoscible però que emergeix de l’inconegut.

Com la idea de l’autor i com la inspiració de l’artista, la vida també és un fenomen espiritual, de fet, perquè sorgeix de no sabem on, no sabem com. De l’origen no en sabem res. De la font (de la vida, de les idees, de l’art) només en sabem que en tenim necessitat (perquè tenim vida, tenim idees, gaudim de l’art). Tenim el producte doncs, però no en sabem l’arrel. Veiem el riu (la vida, les idees, l’art), i pensem que el riu es deu a una font, però de la font no en sabem res…

… o és que potser la font que busquem es troba en el riu mateix? Fet i fet, una font no necessita ser altra cosa que riu: si la font és una sortida d’aigua, aquesta aigua no deixa pas de ser-hi pas, en el riu, de manera que la font no té perquè tenir res que el riu ni tingui. Tot el curs del riu és font.

Si tenim l’aigua és que tenim la font. Perquè la busquem, aleshores? Que potser estem buscant el què ja tenim, però no ho sabem reconèixer?

I si resulta que no ens manca res, encara que no siguem capaços de veure-ho tot? I si resulta que no ens manca res, encara que sense dubte hi ha quelcom que ens resulta misteriós? I si aquest misteri que ens fascina no és tal, i se’ns mostra davant dels nostres nassos?

Si som allò que ha emergit de la font, perquè busquem la font? No hem dit que la font no és altra cosa que riu, que la font que ens ha fet a nosaltres no tenia res que nosaltres no tinguem encara ara?

Què fem buscant d’on brota la idea, d’on prové la inspiració i d’on emergeix l’art –d’on comença la vida–, vaja, si la vida –la idea, la inspiració i l’art– és aquí amb nosaltres? Perquè hauríem de dubtar del seu origen si aquest roman aquí, com la font segueix tal qual en el riu? Si la vida és viva, i si el nostre alè respira, és perquè la font d’aquesta vida està en aquest alè que respira. Quina font cal anar a buscar si en inspirar respirem la vida, si en pensar brota la idea?

A qui li hauria d’interessar d’on brota la idea, si la idea és aquí? En tot cas ja anirem a buscar d’on broten quan aquestes no ens vinguin al cap! De moment es presenten i si es presenten és que broten aquí.