D’on venim és on anem. El dhikr sufí ens ho revela - Sufi.cat
3754
post-template-default,single,single-post,postid-3754,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
D’on venim és on anem. El dhikr sufí ens ho revela. Centre

D’on venim és on anem. El dhikr sufí ens ho revela

InxAl·là que les invocacions que recitem ens serveixin perquè s’obrin totes les portes d’un camí que és de tornada. Tot apunta a l’indret d’on provenim.

No hi ha més realitat que la realitat. No hi ha més destí que l’origen d’on tot brota. No hi ha font que no aboqui les seves aigües al gran mar que dona vida. No hi ha núvol que no descarregui l’aigua que s’eleva dels mars.

El missatge del dhikr sufí

Les invocacions que es reciten en la pràctica del dhikr sufí ens revelen que l’origen que les crea és la força que les empeny, i que les espera per abraçar-les. La proclama que s’exclama en invocar-se el dhikr és la de la unitat indissoluble, que cursa i es transforma, però que no s’atura ni s’esgota.

D’on venim és on anem. Ens n’adonem a cada passa, nova, única. Cada pas és el primer. Cada pas és el darrer. Només hi ha una sola existència i és aquella que ara mateix està tenint lloc. No hi ha més temps que l’instant present.

D’on venim és on anem. El dhikr sufí ens ho revela

Les portes que han d’obrir-se son aquestes que ens permeten accedir al mateix lloc on ens trobem.

No hi ha origen que no es presenti en aquest món que tenim ara. No hi ha destí més enllà d’aquest indret on ens trobem. No cal anar enlloc. Només cal avançar. No cal pas moure’s, només cal caminar. Fins entrar al centre.

Les portes que permeten accedir al centre

Si les portes son obertes ens permeten accedir a la interioritat, al cor. Caminar és penetrar. Avançar és aprofundir.

Hem de perseverar, per adonar-nos que ens dirigim l’espai que hi ha dins nostre. Anem a l’indret on ens trobem, però estem dispersos.

És per això que recitem i recordem: Cal no abstreure’s, cal prestar atenció. Ens trobem en un indret que arruïna el millor somni que mai podríem somiar. Estem enmig de l’impensable. Som a l’únic lloc on podem estar. Ens trobem a la consciència, l’únic espai que hi ha. Estem exactament a l’indret d’on anem i on venim…

…si ens ubiquem al centre, si ens assentem al present, si despertem i en prenem consciència.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies